L’espectacle inaugural de la
21a edició de la Fira Mediterrània és d’aquells de: “Jo hi vaig ser”. Els qui
aquesta nit érem a la nau central de La Seu de Manresa hem viatjat a través de
la dansa, la música, la respiració i la llum per comunitats i cultures que estimen
les seves arrels i les cuiden i traspassen amb la responsabilitat de qui se sap
baula. Un viatge íntim i compartit per aquesta cadena de transmissió i, alhora,
les diferents etapes de la vida. Perquè ella, també, és part d’un camí molt més
llarg. Un camí que tracem entre tots, deixant petjada.

La companyia basca Kukai
Dantza s’ha endinsat en l’univers dels rituals –eix temàtic de la fira–
fusionant els seus tradicionals salts enèrgics i precisos amb la dansa
contemporània de contacte aparentment més lliure del coreògraf israelià Sharon
Fridman. I la unió dels dos llenguatges ha estat una delícia.

Imitar i repetir, repetir, repetir,
fins aprendre. I només aleshores, canviar. L’evolució és intrínseca a tot el
que perdura en el temps. Com en poden restar immunes, els rituals? Com tampoc
poden evitar les influències externes, obrint-se a tots aquells qui s’hi
apropen. La cultura popular la fa el poble; el d’ahir, el d’avui i el de demà.
I no obstant això, un fil invisible ens uneix a tots. Altre cop, la cadena.

‘Erritu’ (ritual en basc) ens
ha fet vibrar, ens ha aportat calma, ens ha traslladat a llocs remots i ens ha
embolcallat a quatre bandes amb les veus del contratenor David Azurza
i el cor femení de cantaires de l’Orfeó Manresà, asseguts entre les primeres
files del públic. La sonoritat i la majestuosa escenografia que ha aportat la
basílica gòtica ha completat l’impacte de la proposta. Una experiència que,
sense exagerar, podem titllar de mística amb escenes que per sempre més ens
quedaran gravades en la memòria com els portés
suaument controlats, la coreografia grupal o el moviment fins
a l’extenuació.

Que Kukai són de porus obert, ens ho han demostrat una vegada i
una altra. Ballant des de l’urbà hip-hop (‘Topa’
amb Brodas Bros) al més avantguardista (‘Oskara’ amb segell de Marcos Morau de La
Veronal). Tota una declaració. La tradició no està renyida amb la
contemporaneïtat.