El circ embadaleix per si
mateix. És increïble, és sorprenent. Tècnica, art i espectacle. Amer i Àfrica
exhibeixen una bona mostra del seu talent amb números acrobàtics de mans a mans
i altres estranys encaixos on la confiança, la precisió i l’equilibri no poden
esvair-se ni un segon.

Concentració absoluta per
resoldre satisfactòriament cada exercici, que recull l’admiració i aplaudiment
immediat del públic. I quan no surt –ho oblidem, però són humans i a vegades
passa–, nou intent alçat en un silenci sepulcral dels assistents que empatitzen
amb l’esforç dels artistes per no donar-se per vençuts. Fer-ho fins que surti.
Sí, el circ també és risc i el directe el té tot.

Cada vegada és més freqüent
que les companyies de circ vesteixin amb una dramatúrgia, per mínima que sigui,
els seus espectacles. Així, deixen de ser una consecució d’exercicis per teixir
un relat, una petita història que els dota d’ànima. A ‘Envà’, Amer i Àfrica s’acompanyen
de 9 bales de palla que els permeten construir espais, murs i figures en un joc
de constant evolució. Els serveix artísticament i, també, per divagar amb humor
sobre l’estupidesa humana i els envans que aixequem per protegir-nos, sense
pensar que potser ens aïllen o que se’ns poden acabar ensorrant a sobre.

Vist encara en work in progress,
el fil argumental pot estirar-se i fer-se més clar, però el muntatge compta ja
amb una sòlida base que augura el naixement d’una producció amb moltes places
per trepitjar. Són magnètics.