En veu baixa

Intensitat enmig d'un joc de miralls. Amb la capacitat de saltar dels fets mundans (com pot ser un partir de futboil o xerrar al buit amb una pinta a la mà en un pub solitari) als de gran transcendència, el muntatge ensenya les ferides del terrorisme: les evidents (que rebenten aparadors i esquitxen de carn de víctima el carrer) i les més profundes (que manté la ferida oberta, supurant odi i incomprensió durant anys i superant la soledat de la vídua i mare, per exemple). Els arguments d'un "soldat" en guerra en contra d'un sistema polític imposat (sigui quin sigui) respon a paràmetres comuns i Owen Maccafferty els sap relacionar. El conflicte és constant, comenta el director Ferran Madico. És irreversible.La humanitat no podrà evitar-la però sí que ha d'aprendre a conviure-hii, a acceptar aquests errors de sistema. Els dos protagonistes, que es retroben 36 anys després d'un atemptat que els agermanarà dolorosament, senten com la violència ara remarca la debilitat dels immigrants polonesos al Belfast del 2009. Des de la Barcelona del 2016, les maneres d'actuar, de premiar el jove que ha disparat la bomba, ressona als episodis de violència al País Basc o a la impunitat dels atacs indiscrimiats d'Estat Islàmic. En veu baixa procura resoldre allò que s'ha intentat imposar en veu alta (o per la força), un dels recursos més hàbils dels dramaturgs irlandesos. L'oralitat dels personatges al pub, amb un monòlegs que saben transportar l'espectador i imaginar-se els quadres i les víctimes de l'explosió és un altre dels grans reclams de la peça. Molt bon treball. Imprescindible per a tothom.

(...) El triangle interpretatiu deixa com a espectador el tercer personatge de l'obra, l'encarregat del pub on té lloc la trobada, un polonès immigrant a Belfast, que ja feia de bàrman a Polònia, que té dona i criatura esperant-lo a casa, però que s'entén amb una altra polonesa que vol tornar al seu país, una relació que l'obra dóna a conèixer paral·lament a la trama principal per mitjà dels missatges de mòbil que l'encarregat del pub té amb les seves dues parelles. (...)L'actor Francesc Garrido és Jimmy, l'irlandès catòlic i víctima, que va perdre el pare en l'atemptat al pub. L'actor Òscar Rabadan és Ian, l'irlandès protestant, el botxí que va executar l'ordre d'incendiar el pub trenta-sis anys abans. Entre ells dos, l'actor Xisco Segura, en el paper de Robert, hi ha el bàrman immigrant polonès. Un triangle que els tres perfilen molt bé, tot i que, per mèrits propis del personatge, és Francesc Garrido qui té l'opció de matisar els diferents registres de Jimmy, des de la desesperació a la violència, des de la venjança a la justícia, amb tots els passos intermedis que li exigeixen el seu paper i que el continuen consolidant com un dels intèrprets amb una força expressiva natural inclassificable. (...)Tot plegat, per l'autoria, la interpretació, la direcció i l'ambientació, fa de «Quetly» o «En veu baixa» una de les obres de cambra d'aquest final de temporada més recomanables i amb un discurs més colpidor. (...)