Fa més de quaranta anys que L’Estaquirot Teatre es va fundar, primer com a companyia de carrer, per especialitzar-se després en el gènere dels titelles. I és en aquest àmbit en el qual ha excel·lit, amb un repertori considerable d’espectacles, tallers i altres activitats en el seu catàleg. Una mostra d’això és «Els 3 óssos», que partint del conte «Rínxols d’or», en fa una creació lliure donant més pes a la intervenció de la família dels óssos i deixant que la petita Rínxols aparegui quan s’entra ja en el nus i desenllaç de la història i estableixi una connexió més personificada amb els petits espectadors que, fins aleshores, estava més centrada en la personificació de l’ós pare, l’óssa mare i l’ós petit de la casa.

L’espectacle de titelles de taula, objectes i manipulació és un cant a la natura sense caure en falsos idil·lis i amb una mirada positiva dels recursos naturals i amb la intenció de remarcar també que no hi ha diferències entre els éssers que trepitgen la Terra ni que la Rínxols tingui un Galaxy d’última generació i el petit ós no sàpiga encara què és un mòbil.

Esclar que, als petits espectadors i lectors que els contes els han dit fins ara que els óssos són com una mena del millor amic de l’ésser humà, més val que no se’n refiïn si un dia transiten pel Pirineu —que ho preguntin sinó als habitants de l’indret— on, a hores d’ara, ja hi ha una colònia d’óssos bruns —una trentena, diuen— des que es va introduir l’eslovè Pyros, l’avi de tots, ja fa més de vint-i-cinc anys.

El cas és que els tres titellaires de l’Estaquirot Teatre fan un espectacle molt rodó que, malgrat que s’adreça als primers i fins i tot els primeríssims espectadors, no escatimen la paraula en clau de conte molt ben explicat i atractiu, sense que en cap moment dels cinquanta minuts de la trama hi hagi cap pausa en la veu d’algun d’ells que, excepció feta de la interpretació d’una peça musical, acaba sent la banda sonora. (…)