Vist al FETEN de Gijón el febrer de 2014

Amb el seu estil habitual, ple de
dinamisme i humor, que a més arriba a petits i grans (la sessió de les
22:15 hores era plena d’adults, naturalment) els Estaquirots ens fan una
versió ben curiosa del conte popular infantil de la Rínxols d’or i els
tres óssos: primer, amb la proposta escènica, ja que tot s’explica des
d’una pila de caixes de fusta que van canviant de posició per
representar els diversos escenaris, i des d’on surten localitzacions,
màquines i personatges del conte, tot i que els principals, els óssos i
la nena, són titelles de taula.

Segon, per la forta (i creïble)
personalitat moderna de la Rínxols, que se la poden creure els mateixos
nens i nenes d’ara, i també els soferts pares, tiets o avis que es
troben entre el públic. I per últim, pel guió, que conserva l’argument
central del conte, que en aquest cas ocupa no més de 4-5 minuts de
l’espectacle, inventant-se tota la resta. I la raó està clara, aquest
conte no dóna ni de lluny per un muntatge de 55 minuts.

La gràcia és que
tot l’afegit amplia i millora l’original, cosa que no tothom
aconsegueix fent ‘versions extenses’ dels textos populars. Així, ens
trobem amb un espectacle que interactua fenomenalment amb el públic,
sigui de l’edat que sigui, i ens va deixar un record agradabilíssim. Dono fe que tothom els va felicitar efusivament al sortir.