Vist el Dissabte, 14 d’octubre de 2023 al Teatre de Lloret de Mar.

Fenomenal, monumental, el treball dels dos intèrprets d’aquest vodevil (mai millor dit) d’entrades i sortides constants i apressades, i uns canvis de personatge gairebé impossibles.

En realitat, aquest text és un homenatge als ‘obrers’ del teatre, aquells que no surten en lletres grans als cartells, però sense els quals no seria possible aquell o aquells espectacles que tan ens han agradat. Per no citar als tramoies, tècnics, perruquers/es, maquilladors/es, electricistes, fusters, músics, autors… i un llarg etcètera d’oficis que intervenen en posar en preu una producció artística. Ara com abans.

La parella protagonista, que va incorporant tots els personatges d’aquesta auca contemporània, retraten l’ofici de l’època daurada del Paral·lel. Tant que també diuen molts barbarismes al seu text! Tret, això sí, d’una ‘mamà’ de la Garrotxa amb un accent inconfusible. Un fresc que ens explica, per exemple, que si volies ser una actriu que es preués, havies de tenir un ‘senyor’, que segons el rang i el poder econòmic et posava un pis. I les enveges, i les trampes que de vegades es feien (i es fan) per a obtenir un paper… els productors, el paper de la policia. I seguim sense oblidar que TOT ho fan una actriu i un actor, solament.

És clar que l’actriu és Laura Aubets, per a mi de l’Olimp de les actrius catalanes actuals, i com no, en Bernat Cot, capaç de fer paper femenins increïblement versemblants.

El petit problema (molt petit, certament) és que potser hi ha massa informació que es vol donar, massa personatges, i probablement hi ha moments en què es fa una mica llarg, però en canvi, en hi ha que són diamants, i que recorden, per exemple, el segon acte de ‘Pel davant i pel darrere’ deixant sense respiració al públic, o si ho fan, és per a riure generosament!

Tot i així, el públic reconeix i es reconeix en aquests personatges, tant d’arrel, i els premia amb ovacions a l’acabar, sobretot després de l’emotiva defensa dels ‘secundaris’, també dels de la vida quotidiana.

Només un apunt final: el text es extraordinàriament adient per a companyies de teatre amateur, però, evidentment, no per a dos, sinó ben bé per a 6a 8 actors, que probablement poden imprimir encara més ritme a un text que pot arribar a ser molt popular. Al temps.