Ve un xarlatà a la plaça de l’Ajuntament i mira de vendre pocions màgiques. La seva dona és barbuda i medeix mig metre més que ell. Però el senyor Strómboli ho celebra perquè així pot canviar les bombetes fàcilment. A la troupe hi ha el “mindundi”, un dissortat ensinistrador de lleons que ha perdut la llengua (parla amb la llengüeta dels titellaires).

 La construcció, de fusta i amb múltiples complements és atractiva. Els jocs de mans amb els que Stromboli procura convèncer l’audiencia són efectius, lluminosos. Però tot és previsible i potser per això mateix es preveuen quins jocs de mans i quines trampilles són les que s’aniran destapant. Cal trobar una particularitat a aquesta troupe. Que seguiran volent enganyar al personal, és evident. Però ho poden fer amb una persuassió còmplice. Ajudaria a sentir-se dins del muntatge, a riure’s de les seves excentricitats. Ara, per a fires amb personatges estrambòtics, vagin al Passatge Insòlit de Santa Coloma de Gramenet. Perquè és allà on la màgia i el joc visual fa possible i misteriós veure una dona que viu en una peixera…