S’acosta Nadal, és cert. No només pel calendari de tardor i hivern, que ja punteja, sinó també dins la trama de ficció que ha recreat l’actor i dramaturg Ramon Madaula (Sabadell, 1962) fent una mirada al temps feliç de la infància quan ell, com també l’actor Jordi Boixaderas (Sabadell, 1959) —vallesans d’arrel els dos i companys de batalla i forca en aquesta obra— eren espectadors embadalits d’«Els Pastorets» de la Faràndula de Sabadell amb el miratge del popular i bonàs senyor Virgili a la vida real, que hi feia de terrible Satanàs a la ficció.

«Els bons» és una comèdia amable que té l’avantatge que juga amb la referència popular de l’obra de Josep Maria Folch i Torres i el coneixement que molts espectadors en tenen gràcies a les múltiples representacions que se’n fan pels escenaris catalans quan arribi Nadal amb companyies amateurs.

És evident que sense dos actors de primera fila com Ramon Madaula (que és també l’autor) i Jordi Boixaderas, a més de la direcció de Paco Mir (aura Tricicle), la cosa no tindria l’efecte que té, que és molt aura i molt ben aplaudida en diverses ocasions de la representació quan Jordi Boixaderas es transforma escènicament en el dimoni d’«Els Pastorets» i deixa anar, forca en mà damunt del pedrot de cartó pedra, alguns dels fragments més satànics i carregats de maldat.

Hi ha també en aquesta comèdia, amb voluntat de teatre popular fet amb rigor, una picada d’ullet al món del teatre, des que Ramon Madaula comença, tauleta en mà, provant alguns dels efectes de llum i so simplement amb un clic a la pantalla, fins a algunes de les ironies que s’hi deixen anar. I això, sobretot en una nit d’estrena que habitualment té un tant per cent elevat de gent del gremi, sempre cau bé perquè és una bona teràpia llepar-se les ferides ni que sigui amb el sarcasme escèptic de Ramon Madaula.

Però el que realment hi trobaran els espectadors —i no es tracta de desvelar res de res de res de la trama— és com, partint d’una base típica d’«Els Pastorets», es pot transitar cap a una faula sobre la moralitat, la corrupció, el cinisme, el bé i el mal, l’engany del teatre, la intriga —només per uns moments de gir cap al thriller— i l’agudesa per trobar un tomb de rosca i fer un gir sorprenent abans del fosc final.

Només cal afegir que els protagonistes són dos: un alt càrrec del partit del govern, ara imputat personalment com a cap de turc per afers irregulars i a punt de rebre la confirmació d’entrar a presó, i el seu amic de tota la vida —eren parella de Pastorets de petits i joves— que ara és director general d’una àrea que m’estalvio de detallar per massa complexa —ironia també sobre la burocràcia amagada per la política— i que rep amb alleujament el prec que Ramon Madaula li fa perquè el substiueixi en el paper de Satanàs d’«Els Pastorets» quan ell entri a la presó. Desvelem tan sols que hi ha un tercer personatge, l’actriu Anna Casals, que comença com a conductora del cotxe oficial del director general (Jordi Boixaderas), i que acabarà sent el pistó de la sorpresa final.

«Els bons» és una comèdia amb tots els ingredients perquè cridi a sometent famílies senceres. Hi ha Satanàs amb cua llarga, hi ha efectes de llum i so, hi ha l’arcàngel Sant Miquel, hi ha portal de Betlem càlid —moment sensible d’àlbum il·lustrat en 3D de l’escenògrafa Paula Bosch— i hi ha també sang de mentida, a més d’un virtual ànec mut i una imaginativa caldera de Pere Botero on van a parar tots els fantasmes dels dos personatges d’«Els bons» i es couen a foc roent les seves males arts fins al punt que l’obra es podria haver titulat tranquil·lament «Els dolents».