Mentre les companyies internacionals brillen a la cartellera per la seva absència, les de casa aprofiten per mostrar que també són ben capaces d’abordar amb garanties les grans obres del repertori clàssic encara que siguin estructures petites i no comptin amb ajudes de cap mena. És el cas del jove Ballet de Barcelona, que ha escampat per diverses poblacions catalanes la màgia d’El Trencanous amb una proposta casolana i desbordant de calidesa que va seduir el públic del Casino l’Aliança del Poblenou el passat 30 de generl.

Molt pensada per a un públic familiar, El Trencanous del Ballet de Barcelona aposta per una posada en escena acolorida, molt eficaç sobretot en escenaris relativament petits, un muntatge en què la mateixa tendresa dels ballarins amoroseix l’espetacle i escurça les distàncies. El vistós número de màgia, amb una capsa elevada d’on surt el Trencanous, i el fet que sigui la pròpia Clara qui remata la reina de les fades, donen un toc actual a aquesta faula infantil.

El Ballet de Barcelona compta amb un cos de ball heterogeni, que s’alimenta en part dels “trainnees” del seu programa de formació, però que treballa ben coordinat i llueix una bona expressió. D’entre els solistes destaca Anna Ishii -que ja apuntava maneres quan estava al Ballet de Catalunya- i Reo Morikawa, tots dos amb una tècnica impoluta i una gran capacitat comunicativa. Sense oblidar la riallera Clara del Cerro, en el paper de Clara, i la vigorosa Akane Kogure, de Flor Solista. O bé Gaspar Platini i Stanislava Pinceková en la variació Cafè de l’Aràbia. De fet, van pujar a l’escenari prop de cinquanta ballarins i tots van posar el seu granet de sorra per fer omplir d’emocions i bellesa els universos pintorescos que aplega l’ensucrat El Trencanous.