Un gairebé
irreconeixible físicament Manel Sans, un actor que veiem massa poc pels
escenaris, se’ns presenta com el Sr. Susqueda, de la Unitat de Intel·ligència
de l’Estat. Ell és l’encarregat de rebre tres científics d’alt nivell, als que
se’ls convoca per investigar un personatge que insinua que ve d’un altre
planeta. I que és molt sospitós perquè beu Vega Sicília amb gasosa. Cada
científic rebrà un xec de 2.000 euros per la seva feina, que es basa en donar la
seva opinió, un tràmit necessari per aconseguir una subvenció bastant més grossa (tres milions d’euros!) que
permetrà analitzar a fons el personatge i investigar si el que diu és cert.  És la primera obra que l’escriptor i assagista
Fernando Trias de Bes escriu directament per al teatre.

Els científics són un metge que no creu massa en la medicina
però si amb els diners (Àlex Casanovas); un  físic nuclear i professor universitari de Física Quàntica
(Xavier Serrano) i una psicòloga,
reconeguda i autora de llibres d’autoajuda  (Mònica
Glaenzel). Apareix i desapareix sempre oportunament la dona de la neteja,
(Susanna Garachana) i el protagonista dels maldecaps és en Saturnino, un
personatge que interpreta “i ha creat del no res”, en paraules del
director, Martí Torras Mayneris, en David Bagès. Un repartiment de nivell que,
com no podia ser d’una altra manera, funciona a la perfecció.

El que passa durant el tràmit de investigació és un secret
d’estat, que jo tampoc puc explicar. Però si que diré que passen moltes coses
en un batibull de girs inesperats, en un únic espai i a temps real. I que tot i ser
una comèdia hilarant que frega el surrealisme, desgrana un tema molt actual: la
corrupció a les altes esferes. La manera de fer-ho és enginyosa i es nota que
darrere un gran escriptor com és Fernando Trias de Bes hi ha un bon economista.
 Ell corrobora allò de que tot és
possible, si. Però en aquest cas ja s’està fent!