Espectacle d´humor que enllaça imitacions de persones populars, amb un final on l´humorista més o menys convencional dona pas a unes aptituds certament importants de showman. Pep Plaza es un artista empàtic, cau bé i sens dubte un bon humorista. A El substitut pren una idea, la del artista acostumat a fer dels altres que no acaba de trobar-se a si mateix. De tan substituir la personalitat d´altres ja ni sap qui es realment.

 En Toni Albà va portar aquesta idea conjuntament amb Jordi Purtí, com a co-guionista i director, fins a construir un excel·lent espectacle, L´ombra, que es va estrenar el 2001, al Jove Teatre Regina i encara es segueix representant. Woody Allen amb la seva genial pel·lícula Zelig, reflexava aquest home sense personalitat que camaleònicament adquiria la personalitat dels altres. D´alguna manera també ho era el protagonista de Benvingut Mr. Gardner, persona de personalitat neutre, que precisament per no tenir personalitat, i mitjançant tòpiques metàfores aconsegueix enlluernar a tothom.

Pep Plaza a El substitut, no aprofundeix en el personatge, hi passa superficialment i simplement ho utilitza com excusa per lligar un seguit d´imitacions de persones populars (Josep Guardiola, Quim Monzó, Jordi Pujol, Mariano Rajoy, Luis Peñafiel i els reis emèrit i actual, Eugenio, Matías Prats, Joan Pera…). Res de nou realment. L´exhibició d´un bon humorista, amb alguna imitació que encara li falta un toc, com la de Xavier Sardà, i amb moments realment hilarants com la seqüencia d´El Bulli amb Ferran Adrià i Carme Ruscalleda i un Santi Millán de peculiar cambrer.

Es just al final quan e l´humorista, dona pas al músic humorista amb dues brillants imitacions de Lluis Llach i de Serrat-Sabina conjuntament, acompanyant-se al piano. i amb la guitarra imitant a Tomeu Penya. Com a número final canta un My way, extraordinari, amb lletra expressament escrita per l´espectacle, on demostra una gran qualitat vocal com a cantant. Aquest gir inesperat que va fer posar al públic en peu, ens porta a un Pep Plaza showman, que puja molt el nivell i que esperem gaudir plenament en un futur espectacle. Com a Pedro Sánchez, a qui imita a Polonia, Pep Plaza ja pràcticament està a les portes de la investidura com a magnífic showman de llarg recorregut que governarà sense precarietats.

Un veterà humorista i actor de llarg recorregut

Pep Plaza (Mataró, 1972), es va iniciar amb els grups de teatre amateurs de la seva localitat i a les emissores de radio de les localitats veïnes, Argentona i Arenys de Mar. Desprès de deu anys com a actor, humorista, presentador i animador al teatre, a les festes, “bodas y comuniones”, el seu amic periodista Espartac Peran, a qui ret homenatge a cada espectacle, el va animar a donar el pas. El 2001 debuta com a professional a TV3 al programa Set de Nit de Toni Soler. Des de llavors no ha parat com humorista saltant de la ràdio a la televisió i combinant ambdues facetes (Equip de ràdio, amb Toni Clapès; Versió original; Versió RAC-1 ; Homo zapping a Antena 3, 2003-2007; Senyoers i senyors, amb Angel Casas a TVE; El Club amb Albert Om, 2004-2009; La rèplica a Tele 5, 2008; amb BFN, amb Andreu Buenafuente, 2007 i a Polonia i Crakòvia , fins ara imitant a Pedro Sánchez i Josep Guardiola entre d´altres.

El 2009, va començar a compaginar-ho amb les seves actuacions als escenaris amb els espectacles: Clónica d´Humor (2009), I ara, que més? (2013), Pep Plaza en directe i Pep a banda, fins aquest El substitut. 

Per saber-ne més, www.pepplaza.com