Potser aquest és el despropòsit més incomprensible de la temporada (per ara, és clar). La Sala Gran presenta un espectacle ambiciós en pressupost i en qualitat artística i, en canvi, obté un resultat absolutament criticable. D’El somni d’una nit d’estiu s’han fet múltiples versions darrerament. Des de la més còmica (amb molt de regust de teatre familiar Els còmics d’una nit d’estiu, Versus 2014) a la més rebel a base de hip hop (Shakespeare on the beat, Grec 2014) o la més quotidiana (El somni, La Seca, 2013). Cada una té una mirada honesta, clara i que permet traslladar els equívocs de Puck al seu terreny. Doncs quan totes les armes estan al favor per fer el gran espectacle (per espai, repartiment, pressupost) la peça cau en un desenfocament incomprensible. No és just. 

Qui vulgui veure una comèdia amb el tremp de Shakespeare aquest Nadal, els convidem al Nit de reis que Els pirates preparen al Círcol Maldà. Les dimensions no tenen res a veure. Però la connexió entre públic i escena és molt més fluïda en la peça humil que en aquell despropòsit. Els actors del TNC (tant consagrats com titllats de revelació), defensen la peça com poden. No es mereixen una mirada tant equívoca. Llàstima. 

Potser les pròximes setmanes, es podrà redreçar, salvar, el rumb. De fet, sembla ben bé que hagin volgut forçar la comicitat a darrera hora perquè la primera dramatúrgia més fosca, no prou mastegada, no arribava a port. De la producció del TNC cal destacar, sí, una escenografia  monumental i unes interpretacions com les de Pau Viñals (Puck) i Xicu Masó (Nicolau Troca), desinhibida i enèrgica l’una, divertidament estúpida la segona. els altres actors no tenen possibilitat de superar la mirada desorientada de la dramatúrgia proposada. La música de Dani Espasa flueix i ajuda a fer més atractives les dues hores llargues sense pausa…