Gran lliçó de teatre de mestre Albertí que sap fer actual una premonitòria peça de fa més d’un segle del càustic Schnitzler, gràcies a unes molt eficaces traducció i adaptació de Feliu Formosa i Lluïsa Cunillé respectivament. Chapeau!

Lluís Homar broda el protagonista, un metge d’origen jueu que duu fins a les últimes conseqüències l’ètica professional i la dignitat humana davant el dogmatisme catòlic que, escampant prejudicis, ha sotmès durant segles la societat europea, i que encara campa en els racons més sòrdids de la vella Europa on s’engarjolen titellaires, es persegueix la llibertat d’expressió i on els hipòcrites llepapatenes s’escandalitzen davant d’un “cony” o una “vagina” dits en públic. Vagin en processó a la classe magistral del professor Bernhardi: la iridescència dels diàlegs i la penetrant intel·ligència dels debats els proporcionarà un guspireig d’idees més estimulant que les negociacions de desgovern amb què ens castiga la caverna…