L’espectacle ‘El princep feliç’, de la companyia La Baldufa, s’ha programat al TNC per a un públic familiar, però em fa la impressió que, malgrat la recomanació mitjanament alta de l’edat, el contingut i la concepció escènica requereixen una certa maduresa. Per als més petits, fer un seguiment del relat d’Oscar Wilde, que és molt poètic però també simbòlic, comporta un esforç de transcripció al qual tinc la sensació que no s’està avesat actualment davant l’allau de simplicitat i bombardeig d’imatges que reben els joves.

Reforça aquesta impressió el fet que l’espectacle i la trajectòria de La Baldufa ha estat ben rebut i reconegut pel públic de festivals especialitzats internacionals, que s’afegeixen a una extensa trajectòria de la companyia lleidatana amb anteriors espectacles seus. Ara acaba d’estrenar, en el recent clausurat Festival Temporada Alta, el seu nou espectacle, ‘Pinocchio’. 

 ‘El príncep feliç’ és un dels contes que forma part d’un recull d’Oscar Wilde que la tradició literària emmarca dins de l’àmbit de lectura per a infants. Tinguem en compte, però, que l’autor el va escriure el 1888 (publicat en el volum ‘The Happy Prince and Other Tales’) i que la literatura considerada per a infants de finals del segle XIX fins a entrants de la segona meitat del segle XX tenia un nivell superior a l’actual, com deia abans, perquè encara no havia aparegut ni la televisió ni, per descomptat, internet.

És doblement meritori, doncs, que La Baldufa arrisqui honestament amb un espectacle ple de sensibilitat, de poesia, de treball minuciós i amb un refinament d’il·luminació, ombres, objectes i també paraula, en un espai escenogràfic que pràcticament es limita al poble en miniatura —matisos de llum nocturna que el transformen gairebé en un Pessebre— sobre el qual vola l’oreneta del conte i sobre el que s’imposa poderós el braç fos en or que representa l’estàtua del príncep protagonista de la història. (…)