Il·lustrar un
conte no és gens fàcil, es tracta de donar forma a un món fantàstic deixant
espais per a la imaginació de qui s’ho mira; convertir la il·lustració en un
espectacle teatral és doblement complicat. Els de La Baldufa (Enric Blasi,
Emiliano Pardo i Carles Pijuan), dirigits ara per Jorge Picó, han encertat de
ple amb aquesta posta en escena en la que es barregen titelles, ombres,
projeccions i una decidida interpretació clownesca molt eficaç. Oscar Wilde publica el seu primer llibre de
contes el 1888, l’encapçala El Príncep
Feliç. Es tracta d’un magnífic conte moral sobre la pietat i la generositat
que, malgrat la seva categoria, compta amb tots els elements del conte de fades
i de les grans faules. De les aptituds teatrals del prolífic Wilde no cal
parlar-ne, però és clar que l’habilitat en la construcció de les seves peces
teatrals sura també en aquesta forma, parenta del teatre, que és el conte. La
Baldufa ha il·lustrat el conte amb força respecte per l’original -una traducció
de Josep Vallverdú-, jugant amb les veus en off
 (Laura Vàzquez, Enric Blasi i Helena
Pla) per a la figura del narrador i donant un espai rellevant a la música
d’Òscar Roig. Alguns afegitons com el mur
que impedeix veure el què hi ha al seu darrera constitueixen una gran
troballa que fa referència ensems al joc d’ocultació teatral i als prejudicis
que condicionen la nostra mirada i ens impedeixen veure amb el cor. La proposta què pot semblar senzilla, deixa de
ser-ho quan s’analitzen la quantitat d’elements posats en joc i l’habilitat per
passar d’un llenguatge teatral a un altre sense esforç aparent.  Compten també amb una atenta i eficaç
il·luminació de Miki Arbizu. La Baldufa ha sabut convertir un conte clàssic en
un autèntic espectacle que deixa embadalits els infants i emociona profundament
els adults.