Hi han clàssics que segueixen molt vius, com aquest. Diana, comtesa de Belflor, dessitja Teodoro,que és el seu secretari, que a la seva vegada vol Marcela, criada de Diana… Dessig, amor, rigidesa de les normes socials….cóm trencar amb aquesta paret i deixar via liure a l’amor? Doncs amb enginy.

Es l’enginy, precissament, el que va mostrar cap allà el 1600 Lope de Vega al escriure aquesta obra en plena maduresa artística, i això es demostra al escenari, per part de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, dirigida per Helena Pimenta, entestada en què les grans obres no morin, i en donar.les a conèixer al públic. Així, el del TNC, després d’uns minuts què es va prendre per entrar en calor, es deixa emportar per aquesta divertida comèdia que aporta tots els elements d’una gran farsa.

I en efecte, passem una bona estona amb entrades i sortides, mentides i veritats, aristocràcia i poble, i la luita d’una dona Diana (magnífica Marta Poveda, al igual que Joaquín Notario o Natalia Huarte) capficada en sortir de la gàbia d’or on ha estat tancada. Per tant, aquest “Perro del hortelano” menja i…en efecte… deixa menjar.