La salut mental és una ombra que tothom té més a prop del que pensa. I, vista la dinàmica actual, tot fa pensar que conviure amb desequilibris emocionals serà cada cop més habitual. El peix daurat expressa un viatge a les tenebres. Perquè sempre una davallada ve precedida d’un moment d’eufòria. Anna Agulló explica en passat el seu testimoni. El que es volia convertir en documental audiovisual, al final, és un monòleg. Per això incorpora elements que ja havia guardat per a la pantalla, com les llibretes, els dibuixos, les gravacions… en un diàleg amb el seu altre jo, el de l’eufòria i la depressió de fa un temps.

El peix daurat intenta empatitzar amb les persones que no han viscut situacions agudes de crisi (tothom ha tingut dies amb els bioritmes de muntanya russa, encara que no tingui cap diagnosi). Més enllà de l’episodi i de l’exercici d’escolta i sororitat, Agulló aborda un segon capítol en què marca les raons per les quals es declina més fàcilment en la crisi: La societat està massa obsessionada a perseguir èxits, a desitjar l’amor ideal obsessivament, en projectar vides exemplars i això és una operació en la qual la majoria caurà en la frustració i en una espiral d’autoexigència suïcida.

La nova posada en escena ha escurçat el muntatge (respecte la versió original de l’Atrium, 2023) i l’ha completat amb més elements que atrapin l’espectador. El moviment de Lali Ayguadé ara es desplega més net perquè Agulló pot ballar sense dir el text, gràcies a una veu en off que llegeix cites, pensaments. La interpretació, amb la mirada sensible de Clara Segura, pretén donar confort i seguretat a l’actriu: no n’hi ha prou amb interpretar-se a ella mateixa, cal captar l’atenció i mantenir un ritme tens.

El resultat és ambigu perquè la peça (tot i escurçada i tensada) encara presenta instants de caiguda. La depressió queda explicada, però a una distància en què costa veure la seva profunditat que sí que s’intueix a Un xai ha creuat el desert. Clara Peya (que en signa la composició musical) també va fer un retrat revelador sobre les crisis i les cures a Suite TOC Núm 6. Mariona Esplugues construeix un mirall punk amb Boja. Ara, el treball d’Agulló és honest i generós, però costa participar de les seves ferides, i de voler-la guarir, perquè tot i que vulnerable, se la veu reactiva a la compassió dels altres. Albert Espinosa va escriure una comèdia tràgica en què resumia una vida d’una revolada (Tu vida en 65 minuts). Ara, que diuen que tornen els vinils, com una reivindicació sonora i/o nostàlgica, es constata que els discos s’escolten 78 r.p.m.