La productora Beon està iniciant un camí emprenedor en l’adaptació de grans novel·les al gènere musical. El médico va ser anterior al Tiempo entre costuras i La historia interminable, però la pandèmia ha fet que l’arribada a Barcelona s’hagi endarrerit dues vegades. Els tres títols ensenyen, ja, una certa línia de treball en la tria dels best-sellers (ja es prepara una altra peça inspirant-se en Els pilars de la Terra de Ken Follet). Fins ara, els musicals, sempre en castellà s’han estrenat a la Gran Via i, posteriorment, han vingut a Barcelona, amb novetats al repartiment (per exemple, ara hi ha un històric Sergi Albert dels Boscos endins de Dagoll Dagom en el paper del savi doctor Avicena).

En aquest patró d’adaptacions es constata que la preocupació més gran és convertir l’aventura amb un fil musical que identifiqui cada un dels títols i que diferenciï, per moments, les balades més íntimes amb una música que permeti avançar la trama de l’obra sense descans. Si a La història interminable, van atrevir-se a fer les dues parts (sense dubte, en la segona es grata una mica més profund en la psicologia i els conflictes dels personatges), quan la versió de la pel·lícula es va quedar en el final de la primera part. També El médico respecta prou la trama i el desenllaç. Potser el problema (de fet, com passava amb el Gerónimo Stilton d’Àngel Llàcer i Manu Guix) és que el valor del llibre no és només construir una road movie, una història iniciàtica, sinó reforçar el valor d’allò que aprèn. Un exemple, dins del teatre familiar són peces tan dispars com En Jan Totlifan o Les croquetes oblidades): Darrere d’una trama més o menys distreta hi ha un aprenentatge.

La veritat és que gaudir d’El médico a la cartellera és d’una gran coincidència, lamentablement. Perquè el protagonista sobreviu a les tres grans religions (cristiana, jueva i musulmana) i si les aconsegueix vèncer és per la seva determinació a voler aprendre, a la necessitat d’entendre de fer ciència i de donar resposta a les malalties de l’època (des de les cataractes a la pesta bubònica). Aquesta topada de cultures es ve repetint al carrer amb la invasió de Gaza i el Líban i amb les proclames feixistes contra els musulmans, per exemple. El médico podria tenir algun gest que insinués aquesta evidència que la humanitat no n’ha après amb cinc segles de progrés.

Tot passa massa de pressa. El problema és que la peça ha de circular a una velocitat notable per completar la trama (es podrien resoldre moltes escenes, simplement, amb una el·lipsi i un afinat text projectat o veu en off de narrador omniscient) i no té temps a què els personatges madurin els seus comportaments. I, encara pitjor, en la voluntat de sobrepassar escenes es pot treure el focus al protagonista (com ara la del Sha) mentre els dos protagonistes viuen enamorats la seva retrobada. O allargant innecessàriament la recollida de morts amb lliteres per culpa de la pesta en l’expedició per la Ruta de la Seda del metge i els seus companys de promoció.

A l’Apolo (potser per la poca profunditat de l’escenari, han resolt el decorat en un audiovisual que va avançant, com els clàssics decorats enrotllats que manipulaven amb una maneta. Vista que aquesta era la solució i que l’època del musical és medieval (el barber recorda molt aquells joglars que cantaven auques per anar sobrevivint pels pobles), hagués estat bonic utilitzar un quadre pintat i moure’l (o fer-ho veure, si cal) a mà.

Hi ha una voluntat de ferro a furgar musicals des de la literatura popular. Es denota una certa habilitat a traspassar de text a acció i paraula i música (tot i que s’intueix que hi ha moltes pistes d’instruments pregravades). Però obliden que més enllà d’enlluernar en solucions espectaculars els quadres més fantàstics (és preciós el codi per entendre el poder de detectar la fi de la vida de familiars, amics i pacients) la literatura atrapa per tot allò que commou. Amb les presses narratives queda massa buida la raó emocional. Sort n’hi ha d’abraçades furtives o del desengany del jove aprenent dins de la presó que doten el musical d’un bri de batec vital.