Segurament totes les
famílies felices s’assemblen unes a les altres; però diu Tolstoi que cada família
infeliç té un motiu especial per sentir-se’n. Si apliquem aquest pensament a El loco y la camisa ens trobem xipollejant
en un dubte fonamental: quin seria aquest motiu especial? La veritat o el seu contrari. Aleshores, és
el boig i la seva bogeria acusadora l’ànima més pura? Hem d’obviar el dolor que
causa malgrat el seu propi? Potser la bogeria sigui simulada o qui sap si els
bojos són, en realitat, els que no ho semblen gens? Perquè, vejam, viure en una
mentida constant és una bogeria devastadora? O pel contrari una arma eficaç per
a la supervivència quotidiana? No és la família aquest refugi tan petit de
relacions íntimes, patètic, especial i diferent per a tothom que resulta ser el
mirall on s’acaba veient la imatge desolada i les frustracions d’un ens social
que ens projecta?

A El loco y la camisa hi ha un personatge
que trenca el cor: Matilde, la mare. Víctima d’aquesta xarxa on s’ha ficat tota
soleta: matrimoni, fills, cuina, rentadora, planxa…, amb les ancestrals i
típiques conseqüències: abandó de la feina per cuidar marit i fills,
ostracisme, alienació, objecte de violència i víctima d’adulteri. I la cosa,
naturalment, es reprodueix. Aquesta societat malalta, aquesta família
arquetípica, probablement sigui la pròpia de cadascú. I ara aneu pensant si vosaltres
sou el boig domèstic en la vostra família o qui.

En aquesta divertida comèdia
negra passa que la canterella moral és tan convencional que un es despenja del
missatge obvi. Jo veig aquest sonat d’en Beto com una mena de capellà descordat
i redemptor, amb intencions molt legítimes, esclar, però igualment hipòcrites.
No és un mateix qui se salva o s’enfonsa en la merda? És això la llibertat. Per
què tolerem aquests patètics i cruels redemptors? Per què tolerem l’intrusisme
íntim? Pur misteri! Si en Beto és boig qui en té la culpa? No serà la pròpia
mamà? No sé, em sembla que amb la família passa el mateix que amb les coses
belles, brillen més quan són imperfectes que no pas ben acabades.

Per cert, qui deia que la família era un niu de
perversions?

Jo us recomano que feu una visita a aquesta casa de
sonats i poseu, ni que sigui per uns minuts, un boig colossal a les vostres
vides. Que per què? Bàsicament perquè us divertireu molt tot imaginant
equivocadament que vosaltres no hi teniu res a veure.

Salut.