Divertida
mixtura entre Oscar Pera i Joan Wilde. A diferencia de l´anterior muntatge, L´avar (Teatre Goya, 2016), en que Joan
Pera es va posar dins la pell del personatge de Molière, en aquesta adaptació
de Joan Yago de la famosa obra de Wilde, el fantasma de Sir Simón de Canterville
és qui queda en part absorvit per la personal i irresistible comicitat de
l´actor. Una versió amable, que busca arribar a tots els publics (a partir de
12 anys, vaig portar el meu net que té just aquesta edat i s´ho va passar força
bé), situada en un únic marc escenogràfic, la sala d´armes i l´escalinata del
Castell, i que compta amb un sòlid repartiment on tots en un conjuntat treball
col.lectiu tenen els seus moments de lluiment.

L´obra original i l´adaptada

Oscar Wilde va escriure aquest
exitós relat breu, en forma de conte, el 1887 i el va publicar a una revista, Lord Arthur Saville´s crime and other
Stories. En ell feia una decidida crítica de la societat estadounidenca de
nous rics, des de la òptica anglo-irlandesa i a la vegada de la decadent i hipòcrita
aristocràcia britànica que no deixaria de criticar en cap de les seves obres. Joan Yago (Barcelona, 1987, You say Tomato, Bluf, Un lloc comú, La Nau
dels Bojos..), reescriu l´obra i situa l´acció desprès de la Segona Guerra
Mundial a les portes de l´inici de la Guerra Freda. Es situa doncs en aquest
context la critica dels nous estadounidencs (opulents, materialistes, poc o
gens cultivats culturalment), decidits a comprar tot allò que els hi sona a
historia per a convertir-ho en un rentable parc d´ atraccions i de la societat
aristocràtica britànica, en plena decadència i decidida a vendre el que sigui
per tal de salvar les seves penúries econòmiques. La dramatúrgia està ben
construïda però es nota a faltar les pinzellades que defineixen d´una forma més
profunda la psicologia dels personatges. Per dir-ho d´alguna manera, tot queda
massa “light”, si bé es conserva el parlament final del fantasma, en el que
Wilde posa l´accent on toca i anima a pensar i enfrontar-se a normes i
tradicions anquilosades.

El repartiment

David Olivares (Barcelona, 1972),
demostrant les seves sòlides virtuts de comediant, lluny dels seus personatges
histrionics a Polonia, dona vida al
magnat americà Hiram Otis, i Betsy
Túrnez (actriu i productora de cinema amb una ampli currículum televisiu), regulant
amb força encert les seves histèries i els seus divertits desmais, interpreta a
la seva dona, Martha Otis. Per la part jove, la juvenil i encantadora Elisabet Casanovas (Barcelona, 1994,recent sorgida de la sèrie Merlí), dona vida a la filla, Virginia
Otis, la única lúcida de tot el grup i que es rebel.la contra tradicions,
prejudicis i convencionalismes i Òscar
Castellví (Sabadell, 1985, Projecte
T-6 TNC), és un encertat nebot de Lord Canterville, pusil.lànim i timorat.
El veterà Pep Sais (Barcelona, 1951),
es desdobla en dos personatges, Lord Canterville i la tivada governanta del
Castell i coneixedora del seu secret, Marigold Umney, que és qui tindrà les més
hilarants converses amb el Fantasma, òbviament interpretat pel gran Joan Pera (Mataró, 1948).

Joan Pera va estudiar a
l´Institut del Teatre, llavors encara al carrer Elisabets a mitjans-finals dels
anys 60. Qui aquí escriu, estudiava just dins una promoció posterior, i per
tant va tenir ocasió de gaudir de les seves magnifiques interpretacions (tant a
l´Institut, com immeditament desprès ja com a professional), tant dels
clàssics, com del teatre contemporani, personatges dramàtics i còmics. L´he
anat seguint al llarg de la seva llarga, llarga i fructífera trajectòria. Ningú
pot posar en dubte la seva gran categoria com actor, aconseguint interpretar
personatges ben diversos amb una gran naturalitat i credibilitat i en l´apartat
còmic creant un estil personal absolutament encantador i entranyable. Aquesta
naturalitat, proximitat i humanitat ha estat sempre present dins com fora de
l´escenari.  Un gran actor i una gran
persona.

El director

Josep María Mestres (Calaf,
1959), ha estat el director. Ja va formar equip amb Joan Pera amb el més aconseguit
espectacle de L´Avar, i ja habia
portat a l´escenari dos obres d´Oscar Wilde, anteriorment, Un marit ideal (2009-Teatre Goya) i El ventall de Lady Windermere (2007-TNC). Ha dirigit més de 50
muntatges (Un mes al camp, Almuerzo en
casa de los Wittgenstein, Nit de Reis, La casa dels cors trencats.., sols
per citar els més recents, estrenats al TNC i al Teatre Romea). També ha
treballat com a actor a set muntatges, ha esat membre fundador de la Companyia
Krampack (1994-97) i director-fundador de l´Aula de Teatre de l´Universitat
Pompeu Fabra (1995-99).

El fantasma de Canterville al cinema

El 1944, va ser
portat al cinema per primera vegada amb el gran Charles Laughton com a
protagonista, amb la jove Margaret O´Brien i Robert Young, entre els altres
protagonistes i dirigida per Jules Dassin (Rififí,
Topkapi, La ciudad desnuda, Fedra..). El 1996, en tenim registrada una nova
versió amb Patrick Stewart i Neve Campbell com a protagonistes. El 2005, en
tenim una versió alemanya dirigida per Isabel Kleefeld amb vistosos efectes
especials i dirigida al públic familiar.

Pel que fa al
llibre es pot aconseguir fàcilment en diverses versions a qualsevol de les
grans llibreries.

Text : [email protected]