El collar de la reina és la tercera entrega d’una saga teatral creada al Maldà que va començar amb Les dones sàvies de Molière (2016) amb Enric Cambray i Ricard Farré; i va continuar el 2021 amb El bon policia de Santiago Rusiñol amb Ricard Farré i Arnau Puig. En aquest nou fascicle l’aposta per la comèdia hi continua com també, i principalment, el joc teatral consistent en què dos únics intèrprets, Arnau Puig i Marta Pérez en aquest cas, interpretin tots els personatges de l’auca en un exercici de fregolisme en moments vertiginós.

La principal diferència amb els seus germans és que El collar de la reina no parteix d’un text preexistent degudament adaptat sinó que son els pares de la criatura, Farré i Puig, els que l’han escrit expressament per a l’ocasió en base a uns fets reals, una enganyifa de què Maria Antonieta va ser víctima amb una gran joia al centre i molts personatges desesperats a la perifèria. Es diu que l’estafa va minar tant la credibilitat de la monarquia absolutista francesa que cal comptar-la com un dels factors que van acabar precipitant la Revolució Francesa.

Sigui veritat o no, el cas és l’afer permet construir una peça que evoluciona de la comèdia fina al thriller però a la qual potser li manca una resolució més potent en ares a les expectatives que crea entre el públic. En realitat, però, l’espectacle no es basa tant en el que explica sinó en el com s’explica i des d’aquesta perspectiva no es pot negar que el text desplega la galeria de personatges i escenes que la saga necessita per mantenir la seva essència.

Arnau Puig i Marta Pérez encaren amb solvència el repte de multiplicar-se i transformar-se en temps rècord i hi responen amb un treball energètic de fons i de forma mantenint viva la flama dels dos espectacles precedents. Els ajuda un espai escènic molt ben resolt i més ambiciós i una direcció (d’Adrià Aubert i Carla Coll) generosa a l’hora de fer brillar els intèrprets i, sobretot, la fórmula que sustenta el que ja es pot considerar una autèntica família teatral.