Farrés Brothers ens van convida fa anys a entrar dins d’un globus (Tripula). Ara, proposen un nou muntatge en què una de les màgies és compartir un espai reduït amb desconeguts i somriure contínuament amb una petita història explicada a cau d’orella. Com aquells contes de la vora del foc, el Tabalet es desperta i va responent cada invitació dels seus amics del bosc a què espera la mare per poder sortir del cau. D’alguna manera, hi juga hi interactua i comparteix com pot un instant de joc. Són divertits els noms de la colla Pol l’esquirol, Carbassó l’eriçó, Lluc el cuc, Eudald el pardal… Sobta el nom del Tabalet, que s’intueix pel retronar de les seves corredisses però que no s’explica i que és lùnic que no té nom rimat amb la seva condició de conill. En tot cas, dins del cau, es veuen les ombres dels companys i també de la llunyana ciutat, plena de presses i de semàfors que proven d’organitzar els desplaçaments de persones i vehicles.

El conte no persegueix gaire més que celebrar l’estona d’escolta, de complicitat entre pares i fills. De compartir una estona, uns i altres com a espectadors. I de poder compartir, a partir d’aleshores, d’una experinència comuna que podrà ser recordada i reinventada al menjador de casa. O al llit abans d’anar a dormir. Té la substància artesanal de l’explorador que ensenya les seves descobertes a qui li vol escoltar. El cau de’n Tabalt i la seva mare és com una casa de goguina empaperada. És una finestra com aquells espais fantàstics de Lava o de La caixeta en què, un cop dins d’un espai insòlit, només es pot respirar emocio, aventura i sensibilitat. Farrés Brothers juguen a favor d’aquests elements i aconsegueixen que la sortida, ordenada, del cau, sigui una constatació de celebració i de comunió, tant teatral com revitalitzadora.