“Decir la verdad es un signo inequívoco de
locura”. Ho diu el bufó del rei. I diria que ve a voler dir que tot està
podrit. Perfecte, res de nou, en realitat. Assumint aquesta premissa, el bufó,
personatge sempre emparat en l’humor (la follia?), esdevé la figura més adient
per dir-ne unes quantes, de veritats. La distància que adquireix i les
confidencialitats que atresora li donen una perspectiva i una objectivitat de
tot el que passa fins al punt que, indubtablement, si proclama la veritat, vol
dir que està boig.

Felipe Cabezas dignifica aquesta figura del
l’obra de Shakespeare El rei Lear en
un monòleg que no ho és tant: l’actor, sol a l’escena, no oblida altres
personatges, com les filles del rei,el rei, els consellers… als qui dona veu
i hi posa cara a través de màscares o senzills gestos. L’actor, amb l’ajut de
Jordi Pérez (una mena de subdirector de l’obra) desplega el seu gènere favorit,
amb humor (una eina fonamental per fer crítica social), amb tocs de la commedia dell’arte, amb respecte a
l’obra original (no és una versió, senzillament aprofita l’avinentesa…) i amb
complicitat amb el públic, davant del qual despulla la seva ànima, amb moments
còmics però també amb episodis realment durs, com quan rep les trucades dels
seus fills.

El que passa sobre l’escenari és una història
amb diversos personatges i amb dos fils paral·lels: per una banda, la narració
de l’obra original, que l’actor (i autor) ens transmet en els seus trets
fonamentals, permetent-se tota mena de llicències, des d’estripar el guió fins
a contínues picades d’ullet a l’espectador. Per una altra, quan el bufó es
desmaquilla, al mig de l’obra, davant del mirall, deixa de ser el personatge i
es queda ell mateix, l’actor, el productor, el gestor cultural que lluita contra
les administracions, fredes, implacables, que no agafen el telèfon, per tirar
endavant. La sàtira shakespeareana demostra que té vigència en el temps… No
li tallaran el cap perquè ara ja no es fan, aquestes coses, però la metàfora de
la situació de la cultura queda ferotgement clara.