Diu la saviesa popular que els draps bruts es renten a casa. I més si tens una llar de luxe en un espai privilegiat amb vistes a la petita ciutat de la qual ets l’alcalde. Un polític esquerranós i d’èxit a punt d’emprendre una nova campanya electoral, el progenitor modèlic que ha educat la seva única filla com un amic i que, amb menys d’una jornada, veurà com la seva vida perfecta i aparentment controlada no té res a veure amb la realitat.

David Plana signa text i direcció en una comèdia per a tots els públics, especialment aquells que no acostumen a trepitjar un teatre. La clau és que barreja la broma fàcil i la rèplica més que tòpica –alguna fins i tot irritant, destinada al personatge que fa d’exdona del protagonista−, amb situacions inquietants i certs aspectes crítics amb la nostra societat servits amb acidesa pels personatges.

Si el text no volgués fer content tothom podria ser un espectacle demolidor i d’alt voltatge, però l’objectiu és un altre: fer passar l’estona, i estic totalment convençuda que ho aconseguirà, sobretot gràcies a les interpretacions. Magnífic Lluís Soler, que ens serveix tots els matisos del desconcertat Roger Denís, veritable puntal al voltant del qual pivoten amb més o menys fortuna i depenent de l’escena, la resta del repartiment. Finalment, cal destacar l’esplèndida escenografia de Sebastià Brosa on transcorre tota l’acció.