Un magnífic espectacle familiar, carregat de valuosos missatges i deliciosament dut a escena. Taaroa Teatre i Bufa&Sons han sabut unir talents construint un conte músic-teatralitzat que canta a la llibertat.

La història es basa en la novel·la ‘El baró rampant’ d’Italo Calvino i narra les aventures d’un vailet que amb només dotze anys decideix enfilar-se dalt dels arbres i no baixar-ne mai més. Per contra del que pensen alguns, no es tracta d’una rebequeria d’infant, sinó d’un ferm compromís amb uns ideals que disten d’allò que li tocaria viure i als quals, malgrat les dificultats, es mantindrà fidel.

Ireneu Tranis, l’actor que dóna vida al protagonista, exhibeix amb naturalitat una acurada tècnica interpretativa que brilla especialment pel gest i el moviment. A l’escenari l’acompanyen tres músics –que en ocasions també fan d’actors–, i diversos titelles. D’aquesta manera, el repartiment s’amplia d’acord amb els requeriments de l’argument, sense esdevenir, però, un recurs gratuït.

I amb l’atenció centrada en els personatges bé es podria parlar de la música, ja que la seva complicitat amb la història és tal que pot considerar-se un actor més. Original (amb percussió damunt de la taula o reinventant objectes), variada (flueix per un ampli ventall d’instruments) i versàtil (ara per amenitzar, ara per contextualitzar, ara com a efecte sonor), aporta color i ritme a l’espectacle.

L’escenografia mereix també una menció especial. Creada amb el mobiliari propi d’una cuina i amb una col·locació minuciosament estudiada, permet al protagonista pujar, baixar i saltar d’un objecte a un altre per, d’aquesta manera, no posar mai els peus a terra. Aconsegueix que el públic s’imagini arbres i branques sense grans artefactes, i fins i tot evoca imatges bucòliques.

Aquests i altres aspectes com l’exquisitat del llenguatge, la riquesa dels valors difosos, la posada en escena, la compenetració dels intèrprets, el gust pels detalls… converteixen ‘El baró pels arbres’ –tot just estrenat amb un intens cap de setmana a la Fira Mediterrània de Manresa i al Teatre de l’Aurora d’Igualada– en un muntatge prometedor.