Probablement, plantejar una obra teatral com «Eichmann in Jerusalem» en un moment que Israel és a l’ull del món per la seva deriva bel·licista sense aturador, té un plus afegit que s’escapa segurament de la primera intenció del seu director, Jernej Lorenci, que hi treballa des de fa almenys sis anys, amb la dramatúrgia de Matic Starina.

Però a ningú no se li escapa que tot el contingut documental, de ficció o realista —ja sigui en assaig, literatura de ficció, cinema o televisió— que ha proporcionat l’horror de l’Holocaust en els últims cinquanta anys té, en aquest moment d’incertesa mundial —superat el primer quart de segle XXI— una lectura, si no diferent, sí que contradictòria. ¿Qui és la víctima i qui és el culpable? ¿El mal forma part de la disciplina o la veneració d’una ideologia o d’un líder? ¿Ser intermediari del mal exculpa el botxí?

El director Jernej Lorenci i el ZKM (Zagrebačko Kazalište Mladih) —intercanvi teatral entre Barcelona i Zagreb— es basa o agafa el títol homònim de l’obra «Eichmann in Jerusalem» de la filòsofa alemanya Hannah Arendt (Linden, Mitte, Hannover, Alemanya, 1906 – Nova York, EUA, 1975), una obra entre documental i filosòfica publicada el 1963 per l’autora després d’haver estat testimoni presencial com a observadora del judici per crims de guerra al tinent coronel alemany de les SS, Adolf Eichmann, personatge artífex de l’anomenada “solució final” sobretot a Polònia i que va basar la seva defensa en el sopluig de l’obediència al superior.

La publicació d’Hannah Arendt, que va assistir en aquell judici enviada especial per The New Yorker, va ser polèmica fa més de seixanta anys perquè va posar l’èmfasi en el fet que el militar nazi no hi va deixar anar ni un punt de feblesa sobre l’antisemitisme de les seves accions o el mal col·lectiu que havia provocat el Tercer Reich.

Adolf Eichmann va ser segrestat a Buenos Aires el 1960 i va ser traslladat a Jerusalem on un tribunal jueu, un any després, el va condemnar a la forca per crims contra la humanintat i contra el poble jueu. Un judici que també va ser controvertit i polèmic internacionalment —va ser públic i hi van assistir molts mitjans enviats especials— sobre si el govern israelià tenia prou objectivitat per exercir d’acusació i de botxí a la vegada.

La història, que sempre és cíclica, es repeteix. I per això, l’oportunitat d’un teatre eminentment reflexiu com «Eichmann in Jerusalem» posa sobre la taula —mai més ben dit, això de la taula, tenint en compte l’escassa escenografia del muntatge— els dubtes i les controvèrsies sobre actuacions actuals, ja sigui de Vladimir Putin sobre Ucraïna o de Benyamín Netanyahu sobre Gaza i l’Iran. Cal advertir que escric i parlo d’aquesta obra tres dies després de les dues úniques representacions de l’obra a Barcelona i, per tant, sota la influència de la velada declaració de guerra que els EUA han segellat amb l’atac de la matinada del 22 de juny a les centrals nuclears de l’Iran en una abraçada de l’ós evident entre els EUA i Israel.

Però tornem a l’«Eichmann in Jerusalem», presumptament teatral. I dic “presumptament” perquè una obra que té una durada de més de tres hores i mitja —amb entreacte— en versió original en croat sobretitulat, sense una estructura dramatúrgica que faci cap concessió a la paraula —text, text, text de màxima duresa i contingut— sobrepassa el registre teatral i més aviat es presenta com un work in progress o un taller teatral amb aires d’assaig.

Això no treu cap mèrit a la companyia, que és qui porta el pes d’aquesta duresa. Però sí que posa els espectadors en un espai on, en comptes de fer-li la prova del cotó, li fa la prova del croat. Benaventurats els que entenen i parlen el croat perquè només ells, segurament, viuran amb plenitud l’obra de Jernej Lorenci.

Mentrestant, benaventurats també els pacients lectors del sobretitulat català perquè, sense cap obligació de llegir l’obra d’Hannah Arendt —per cert, reeditada amb alguna rectificació el 1992 per la mateixa autora i reeditada també aquí posteriorment—, en poden treure una reflexió sobre la reflexió que aporta la companyia de Zagreb amb Jernej Lorenci i que avisa que el mal és tan banal que sempre és a punt a donar-nos un nou ensurt amagat darrere de qualsevol cantonada.