Drap és un personatge entranyable, sens dubte. Que es deixa enamorar. Amb una certa retirada a Whoopy Goldberg (per les seves rastes, el seu caminar desenfadat i les seves ulleretes de sol de botànic amateur, es deixa estiar. es un ésser que es lleva amb la primavera i que es desviu per saber els misteris de la Natura. El protagonista emprendrà un viatge per poder conèixer millor la vida d’una flor que ha topat casualment al seu balcó. L’obra mostra el viatge i com aquest ésser rep els consells i les indicacions del mussol, el cèrvol, la lluna, el lleó o el salt d’aigua. No hi ha conflicte, només recerca i ganes de saber. L’espai, molt suggerent construït amb caixes de fruites, es limita a representar quasi sempre un únic element. Quan el més atractiu seria que la marteixa caixa representés una biblioteca, o bé un vaixell, o bé una montanya, símplement variant els elements que hi ha amuntegats. Però el joc de la renstadora i de la nevera/ estanteria no es prodiga més. tot és en caixes de fusta però rarament troba la possibilitat de transmutar-se, un fet que la produccio desaprofitat de la imaginació de la canalla. La construcció dels personatges manipuladors també és ambigua. Perquè el personatge interactua amb el manipulador, que tabé fa el paper de Dropo (una mena de pare i després un ajudant servicial en les seves pesquisses). Sí que és bona troballa que, per completar la trama, en Draps vulgui donar a conèixer les seves investigacions publicant-ne articles a les xarxes. Fent bona la voluntat de compartir coneixement per ser més conscients dels perills que pateix la Natura. El dent de lleó màgic, capriciós com ell sol, cada cop costa més que reneixi. Però la cura de persones com en Drap, ajudarà a que reneixi la primavera vinent.