Sembla que a les cuines dels artistes es couen molts espectacles. Si més no, aquest DoppioZero-Dolce Salato intenta comptabilitzar les acrobàcies amb la preparació d’un pastís. En el fons, hi ha un paral·lelisme evident en tots, calen uns ingredients bàsics i, si es van complint pas a pas la recepta (o el guió d’equilibris) el resultat és un aplaudiment final acabat de sortir del forn.

La connexió entre els dos intèrprets és una de les claus no escrites per a fer un bon plat. Hi ha una química optimista i compromesa amb les ganes de sorprendre per a agradar. Ella, Katharina Gruener es mou amb la bicicleta acrobàtica (que, pràcticament, mai s’atura en moltes parts del muntatge), Ell, Luca Sartor, tira més de perxa xinesa. Ara, tots dos s’acoblen a l’especialitat de l’altre i amb alguns jocs de mà a mà per equilibrar l’acció a mitjana altura.

Charlie Rivel divertia exhibint la seva particular forma de seure dalt d’una cadira. Era tota una acrobàcia de disbarats. Ara Circo Carpa Diem fan complex la preparació de la massa amb el malabarisme dels bols, l’escampada de la farina (que hagués pogut ser magnesi per evitar relliscades en els equilibris a terra) i fent boles de la massa per fer-les voleiar.

Un joc, un divertiment o, una cadena d’acrobàcies que distreu la canalla i l’exalta per por a rebre una esquitxada d’aigua en plena preparació culinària.