Tant
se val si parlem de literatura, de cinema, de música o de teatre. Hi
ha temes que, per definició, són molt difícils de tractar des del
punt de vista artístic. Ens referim a tot allò que comporta
enfrontar-se a les pors d’una malaltia greu i al temor a la mort. I
d’entre tots els mals, malgrat el predomini devastador de malalties
coronàries i càncers de tota mena, el Sida (i fins i tot la
possibilitat de ser portador del del VIH) continua sent en
l’imaginari col·lectiu un dels virus més temuts i amb repercussions
socials més devastadores.

És
per això, que si sou amants dels reptes, de ben segur que d’entrada
us atraurà l’argument de Discordants, una proposta de RetorCia
Teatre que després de guanyar la Beca Desperta de la Nau Ivanow es
pot veure fins aquest diumenge 15 de juny a la Sala Atrium dins del
sempre interessant cicle Atrium Labs.

L’obra
ens explica la lluita d’una parella lluita per tirar endavant la seva
relació malgrat les pors i dubtes que els genera el fet que ella es
portadora del VIH. I, més enllà de donar-nos a conèixer una
companyia fins ara desconeguda (quins actors, quina força, quina
empenta!), un dels seus més grans encerts és afrontar el tema amb
la sinceritat, la cruesa i el drama necessaris, sense oblidar que en
totes les històries que volen desprendre humanitat i autenticitat és
imprescindible també una dosis d’humor. Un humor desvergonyit, boig,
capaç d’arrencar riallades instants després d’encongir-nos el cor.

Hi
ha moltes escenes realment aconseguides a Discordants, des de
l’aparició de la por en format d’una gallina gegant amb aire de
“Chony” fins a unes visites a un metge esfereïdorament creïble
(espectacular David Marín), on es pot palpar un patiment i angoixes
que podrien ser les nostres.

Però
el que captiva del tot l’espectador (i és capaç de fer riure tota
una platea que després s’aixecarà dempeus per aplaudir amb ganes el
que acaba de veure) són els petita detalls escènics i aquest humor
trencador i genial. Només teniu aquesta tarda, i potser no queden
entrades, però no us ho perdeu perdre. Sinó, seguiu de prop aquesta
companyia i creueu els dits perquè alguna altra sala els doni
l’oportunitat de representar aquesta petita meravella.