Digue’m la veritat

La proposta de la companyia Eòlia té un punt inequívoc d'intriga. Des de l'anècdota més petita, com si fos un joc de sobretaula per a entreteni,r es van desvetllant els secrets que cadascú amagava. són peces d'un trencaclosques amb aires d'apocalipsi. Es parla, en certa manera una regeneració: d'una nova societat després d'una catàstrofe. Però la ró per la que són sopant, i que es van trobar en aquell viatge estrany a l'índia segella aquest protoapocalipsi. L'entrellat el descobriran els tres companys externs al grup que ha convocat el sopar en el Museu Arqueològic (l'obra es va estrenar en aquest espai al festival Grec i ara fa estada al nou Teatre Eòlia). És una situació que no es desvetllarà fins a la darrera escena; el text va esquitxant amb algunes pistes que es van reprenent a mesura que avança l'obra. Tot i que els personatges es podrien identificar amb l'espectador guarden unes connotacions molt particulars que esdevindran imprescindibles per al quadre final. El públic, en certa manera, acaba involucrat en la trobada, sense saber ben bé on trepitja. La tensió va creixent i atrapa l'espectador. Potser alguns parèntesi de metateatralitat (actors que parlen dels seus personatges) afluixa el clímax inncessàriament. Fins llavors, els personatges s'han anat construint amb una gran coherència, de manera coral i amb unes mirades còmplices, d'actor a actor, que indica on és el focus de l'acció i, sobretot, quines corrents paral·leles, es disputen sota la taula. Aquesta manera d'introduir el públic en l'acció, pot recordar una altra peça intrigant, de denúncia, El lloc (Tàrrega, 2013) d'Íntims Produccions. El seu aire d'àngel exterminador, de viure en un pla seqüència que es va distanciant del realisme, evoca a situacions agòniques que poden recordar a El ángel exterminador de Buñuel o al Cels (Biblioteca de Catalunya, 2014) de Mouawad, interpretat per La Perla29.  El Ptojecte Galilei s'allunya del teatre document de peces anteriors seves com Homage to Catalonia (2004) o La maternitat d'Elna (Club Capitol 2008). Però sí que es percep el gust per la narració de viatges, d'introduir elements històrics en la peça, tot i que amb uns personatges aparentment gens especials. Entrar a veure aquest muntatge porta implícit una mirada del món, necessàriament optimista per poder superar els que causen dolor; redimir-se amb la imprescindible bondat, tant ingènua com alliberadora.

(...) El temps i els esdeveniments internacionals van tan de pressa actualment que, de l'estiu ençà, la dramatúrgia de Pablo Ley ha pogut fins i tot ser revisada i ampliada, per exemple, quan es parla dels atemptats d'Estat Islàmic —un punt calent ara mateix— i s'hi afegeix la recent tragèdia de París.Una taula ben parada, en teatre, sempre fa goig. I encara més si els ingredients que hi apareixen fan la boca aigua. Set personatges es troben al voltant d'aquesta taula. Quatre d'ells, uns anys enrere, van tenir una experiència que els va marcar per sempre. Tres de les seves parelles assisteixen al sopar i descobreixen allò que no sabien del tot. Falta una de les parelles: la sorpresa final de l'obra que agafa un desenllaç mig de ciència-ficció.El títol no enganya: es tracta de dir o de saber la veritat. Però la veritat... ¿quina és? Cadascun dels personatges —en un to que l'obra manté gairebé col·loquial— va desvelant els seus secrets en una estructura teatral que, malgrat el tot, sembla que estigui feta d'un trencaclosques amb relats personals. És per això que, quan cadascun dels personatges parla, ho fa a peu dret, mentre els altres escolten, fins i tot momentàniament es congelen, i responen també al joc de les preguntes. (...)«Digue'm la veritat» és una obra que exigeix la participació i la comprensió dels espectadors. Si no hi ha credibilitat des de l'auditori, la trama pot semblar un discurs críptic que es mira el melic. Si, en canvi, els espectadors entren en el joc, la intriga es converteix en el nus de l'argument i l'interès va creixent a favor de cadascun dels personatges i la seva història i la manera de reaccionar davant dels altres. (...)