Desvariacions d’Otel·lo

Alba Sarraute és una artista amb moltíssima personalitat. No li agrada etiquetar-se. Ara, exhibeix el seu univers amb un estrany i íntim petit format. És com si ensenyés el seu nadó encara de bolquers. La seva mirada ansiosa, irreverent i destructiva de Mirando a Yukali o de La diva es projecta en el minivideo argumental en forma de rap de l'Otel·lo de Shakespeare. A partir de llavors, és una nova Alba que ensenya la seva intimitat a partir d'artilugis que podrien evocar uns primerencs CaboSanRoque (Maquinofòbiapianolera, Impulso...). Sarraute juga amb l'humor i el drama, amb la narració del clàssic i la seva reflexió que porta el vers més enllà, de manera similar (però en molt petit format) al Calma! de Guillem Albà. que ningu vulgui veure l'Othelo dels argentins dirigits per Gabriel Chamé, ni el Macbettu dels sards, Sarraute combrega més amb el to d'Albert Pla i Tortell Poltrona (Projecte PP) i amb una ingenuïtat que vol ser lúcida.Sarraute sembla que prepara un muntatge de gran format de circ a partir d'aquesta petita joia, fràgil. Les llavors necessiten de l'escalf per poder germinar. També aquest espectacle que, per ara, mostra un preciós paisatge i unes idees i una energia molt pures. Sarraute és una performer que connecta molt bé amb el públic, que li dóna eines perquè s'alliberi. Ara, després d'uns anys treballant i vivint fora de Catalunya ha tornat a la seva Argentona natal. Ja es va deixar veure com a presentadora amb el Cabaret de circ al Festival Trapezi (que es reproduiria a la Mercè). Ara, vol fixar la mirada en Desdèmona. Seguint el seu joc de circ, sorpreses sonores analògiques i projeccions d'il·lustracions esquemàtiques. El món de Sarraute és el delSol, la Lluna, la por. No vol capficar-se en l'ambició del Poder, en la gelosia, en el Patriarcat. Els dóna per abolit i com a narradora de contes a la vora (a l'ombra) del foc decideix si vol canviar el final de la història sense manies. Perquè els contes tenen sentit si es poden pervertir i dignificar-les emmirallant-se amb el present. Sarraute és una bèstia escènica que cal redescobrir. Fora complexes.

Hi ha espectacles de cambra, sí. Però aquest va més enllà perquè es pot dir que és un espectacle de “cambríssima”. Alba Sarraute (Argentona, Maresme, 1982) és una de les pallasses catalanes de la generació que ha hagut de reivindicar encara el paper de la dona en el món del clown. Ella, i també Pepa Plana, per esmentar una altra veterana del gènere, han situat el clown femení a la pista i a l'escenari.El cant, el teatre i el circ són els tres registres en el quals es mou Alba Sarraute, a partir de les escoles internacionals que ha freqüentat. I en aquest espectacle de circ dramatúrgic, que s'empara de Shakespeare i d'un dels seus relats clàssics, «Otel·lo», els barreja els tres i els amplia amb una concepció multidisciplinar: teatre d'ombres, titelles, màscares, vídeo, ukelele, petits objectes autòmats, joguines musicals, acrobàcies domèstiques —les característiques de la sala no permeten gaires alegries en aquest aspecte però deunidó el profit que en treu d'una escala de cordes de trapezi!— i poètica interactiva amb els espectadors.Per tot això deia que «Desvariacions d'Otel·lo» és un espectacle de “cambríssima” perquè sembla com si Alba Sarraute s'hagués instal·lat a l'habitació de casa seva i hi hagués convidat els amics i coneguts —als espectadors els rebateja tots amb el nom de Desdèmona, el personatge femení d'«Otel·lo»— per mostrar-los la seva concepció del teatre sense adjectius, hereu d'aquell teatre que, quan no se sabia com classificar-lo, era anomenat abans d'“alternatiu” o fins i tot de “parateatral”.Per a Alba Sarraute, Desdèmona és el Sol i Otel·lo és la Lluna. I la parella s'enfronta al drama que li fa viure Shakespeare perquè el maquiavèlic Iago és, per a ells dos, la Por que els assetja. I aquesta mirada personal a «Otel·lo» —fins i tot amb un mocador vermell en miniatura causant de la tragèdia—, Alba Sarraute la filtra per l'alambí del circ i la revesteix de clown per acabar filosofant sobre el misteri de l'amor i la pèrdua de perdre'l. «Desvariacions d'Otel·lo» —que sembla que tindrà continuïtat el 2020 amb un segon espectacle amb ella i més intèrprets, titulat clarament «Desdèmona»— és un espectacle breu, de només una hora, que Alba Sarraute ha elaborat durant uns set anys fins a consolidar-lo ara i que expandeix també un missatge subtil de fons: homenatjar els fills que no han nascut de les relacions fallides. (...)