Alba Sarraute és una artista amb moltíssima personalitat. No li agrada etiquetar-se. Ara, exhibeix el seu univers amb un estrany i íntim petit format. És com si ensenyés el seu nadó encara de bolquers. La seva mirada ansiosa, irreverent i destructiva de Mirando a Yukali o de La diva es projecta en el minivideo argumental en forma de rap de l’Otel·lo de Shakespeare. A partir de llavors, és una nova Alba que ensenya la seva intimitat a partir d’artilugis que podrien evocar uns primerencs CaboSanRoque (Maquinofòbiapianolera, Impulso…). Sarraute juga amb l’humor i el drama, amb la narració del clàssic i la seva reflexió que porta el vers més enllà, de manera similar (però en molt petit format) al Calma! de Guillem Albà. que ningu vulgui veure l’Othelo dels argentins dirigits per Gabriel Chamé, ni el Macbettu dels sards, Sarraute combrega més amb el to d’Albert Pla i Tortell Poltrona (Projecte PP) i amb una ingenuïtat que vol ser lúcida.

Sarraute sembla que prepara un muntatge de gran format de circ a partir d’aquesta petita joia, fràgil. Les llavors necessiten de l’escalf per poder germinar. També aquest espectacle que, per ara, mostra un preciós paisatge i unes idees i una energia molt pures. Sarraute és una performer que connecta molt bé amb el públic, que li dóna eines perquè s’alliberi. Ara, després d’uns anys treballant i vivint fora de Catalunya ha tornat a la seva Argentona natal. Ja es va deixar veure com a presentadora amb el Cabaret de circ al Festival Trapezi (que es reproduiria a la Mercè). Ara, vol fixar la mirada en Desdèmona. Seguint el seu joc de circ, sorpreses sonores analògiques i projeccions d’il·lustracions esquemàtiques. El món de Sarraute és el delSol, la Lluna, la por. No vol capficar-se en l’ambició del Poder, en la gelosia, en el Patriarcat. Els dóna per abolit i com a narradora de contes a la vora (a l’ombra) del foc decideix si vol canviar el final de la història sense manies. Perquè els contes tenen sentit si es poden pervertir i dignificar-les emmirallant-se amb el present. Sarraute és una bèstia escènica que cal redescobrir. Fora complexes.