Entrem en una petita carpa d’on pengen jaquetes i abrics per tot arreu. Un mercat de roba vella que abarrota l’escenari. Peces que pengen com a marionetes en l’aire o que esperen en els penja-robes a l’espera del seu lluïment. Laurent Cabrol, artista multidisciplinari i clown, i la seva dona, Elsa de Witte, còmica i costurera, fundadors de la companyia francesa Bêtes de foire, han tornat a Trapezi, on ja fa 11 anys van seduir al públic amb la seva deliciosa màgia circense. En décrochez-moi-ça, s’emboliquen a vestir-se i desvestir-se i chaquetear en un divertit repertori d’escenes que ens transporta a un passat poètic i irreal. És una història de roba vella -usada, rebutjada, llançada, recuperada…- servida amb una estètica singular i uns personatges que resulten entranyables.

Els gestos prenen la paraula i ens remeten al llenguatge i sensibilitat del cinema mut. Una envoltant i onírica atmosfera atrapa des del primer moment i a ella contribueix l’original música de Thomas Barrière. És un home orquestra –o cos orquestra- armat d’un arsenal d’instruments: violins, guitarres, percussions i insòlits artefactes, com quan apareix amb acordions enganxats a diferents parts del seu cos: cames, braços, cap,,, També intervé Simon Rosant, director i constructor d’estructures i decorats, al qual veiem manipulant artificis mecànics que ens ofereixen algunes sorpreses. Poesia, enginy i simplicitat. És el segell de la companyia francesa: reivindicar l’artesanal enfront del frenètic món tecnològic que avui ens envaeix.

Cabrol i De Witte comencen la funció sobre la pista giratòria posant-se una jaqueta sobre una altra. Una superposició que va llastrant els seus moviments i suggereix la limitada articulació dels titelles. La roba acaba manipulant-los a ells i l’escena recorda un ball de marionetes.

El desplegament d’habilitats circenses recau en un Cabrol amb cara de permanent insatisfacció, menfotisme i impassibilitat. El cofundador del circ Trottola gasta un posat immutable mentre exhibeix la seva destresa llançant barrets sobre uns penja-robes o en un endiablat repicar de boles sobre una taula a tall de percussió.

Com ja va succeir en el 2014, apareix com a estrella convidada el gos ensinistrat de la parella que es fica al públic en la butxaca quan li va llevant a Cabrol la jaqueta, el barret, les boles i fins a una sabata. Després, en un joc de màscares, apareix una dona carregant amb una enorme muntanya de roba, una estampa que encara es pot veure a la Llatinoamèrica rural.

En un gir copernicà, la darrera escena ens porta al món especular de lluentors i aparences. Rosant i Barbière han voltat l’escenari amb panells de miralls i en el centre la parella protagonista es transforma i apareix vestida de gala. Finalment, cauen les màscares i resten els dos, Cabrol i De Witte, cara a cara. Dos éssers humans que ens han regalat un temps meravellós entre jaquetes.