Daral Shaga és una òpera circense inspirada en els fragments de vida deixats a Melilla, Tijuana o Lampedusa. Un espectacle que uneix grans noms com la companyia Feria Musica, l’escriptor Laurent Gaudé, el compositor Kris Defoort i el director teatral Fabrice Murgia. Dit d’una altra manera: Òpera, teatre, cinema i circ s’uneixen per donar veu als que no en tenen. Per parlar de les nostres fronteres, de la pèrdua de la identitat i, sobretot, de l’exili. Daral Shaga és, de fet, la història d’un mur que separa dos móns.

La unió funciona i els llenguatges encaixen perfectament. En aquest aspecte, la posada en escena és admirable.  El problema és que la poesia s’acaba menjant el dolor i Daral Shaga s’acaba convertint en un conjunt d’imatges boniques (molt boniques, això sí). Potser perquè, acostumats a espectacles com El metge de Lampedusa o documentals com Tarajal, esperàvem sortir sacsejats i indignats. En tot cas, estem davant d’un bon espectacle per apropar els nens a la òpera i aprofitar el postfunció per explicar-los un dels grans drames de la nostra societat.