El que arrossega aquesta família és brutal. I el pitjor és que tot s’ho han quedat dins seu…fins que, òbviament, hi ha un fet que ho desencadena tot. I la bomba és considerable. Obra molt potent de Josep María Miró (ja ens té acostumats, entre altres coses, amb peces com “El principi d’Arquimedes”); i aquí particularment brillants els girs argumentals i accions paral.leles molt ben aconseguides (l’espectador pot veure què és el que passa dins i fora de la casa, al mateix temps). Mèrit del director…i mèrit també de “La Ruta 40” una companyia amb un talent inqüestionable (“El llarg dinar de Nadal”, Premi Butaca 2015…). A mig camí entre tragèdia, culebrot i també l’obra inquietant (hi ha algún moment que pensem que passarà quelcom més del que realment arriba a passar), “Cúbit” és la història d’uns ossos trencats i no solament físics sinó familiars, i de plats bruts…encara que,. com diu la brillant Anna Azcona, “s’han trencat molts plats en aquests família, però cada día podem seguir parant taula”.