L’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell fa 35 anys que malda per situar l’òpera a Catalunya més enllà del Liceu. Fa 30 anys que ha aconseguit consolidar un cicle operístic que escampa el teatre líric arreu del país. I en fa cinc que Tarragona té la seua Temporada d’Òpera. Una descentralització del tot lloable i necessària que ha portat una de les òperes més gràcils del gran Mozart de Tortosa a Lleida, passant per Sant Cugat, Manresa, Granollers i Reus, després d’estrenar-se a Sabadell i tancar gira al Teatre Tarragona. Altres produccions, com el Don Carlo de Verdi, també faran estada a Girona, Vic o Viladecans, una xarxa de teatres que mancomunadament han aconseguit trencar el monopoli operístic del coliseu de la Rambla. Così fan tutte o L’escola dels amants s’inscriu en el corrent d’obres galants set-centistes que per la banda més refinada tingué Marivaux per abanderat, amb el seu Castigat ridendo mores que també traspua l’òpera. La posada en escena de Pau Monterde és sòbria, nítida i resoluta, amb una escenografia d’Elisabet Castells que incorpora aspectes objectuals d’impacte, com el vaixell travessant l’escenari (la costa napolitana), les fumaroles del Vesubi, o el bosc aeri que cenyeix l’escenari en la segona part. De les interpretacions destaquen el trio femení composat per Núria Vilà, Elisa Vélez i Anna Tobella, amb una desimboltura lírica i corporal del tot notables. Hi ha resolucions escèniques d’un humorisme desbridat, com quan un veritable dottore de commedia dell’arte aconsegueix tornar a la vida els suposats suïcidats per amor passant-los un imant que remou els seus cossos amb espasmes hilarants, una broma sobre les pràctiques presumptament científiques del doctor Franz Anton Mesmer, admirador i protector de Mozart. Molt eficaç l’Orquestra Simfònica del Vallès sota la batuta de Daniel Gil de Tejada. L’esforç humà que suposa la iniciativa ha estat posat en perill pel cop d’estat del 155 que ha paralitzat la fluència de recursos que fins i tot es poden perdre si no aturem l’agressiva ingerència del triumvirat inquisitorial que amenaça en destruir, molt particularment, la nostra cultura i el nostre ensenyament (la sanitat ja se la van carregar les clavegueres d’interior).