Cosas que se olvidan fácilmente

Xavier Bobés és com el bruixot de la tribu que a l'entorn del "foc sagrat" d'una taula rodona condueix cinc espectadors per funció a un viatge iniciàtic carregat de poesia "escènica", emoció dramàtica i contingut històric. Amb gairebé mil sessions a l'esquena (per tant, cap als 5.000 espectadors), Bobés oficia aquest ritual de la memòria amb la minuciositat de l'entomòleg, la finesa del miniaturista i l'exquisida delicadesa de l'orfebre. És un treball que va encetar com a artista resident a L'Animal a l'esquena, el centre de creació radicat a Celrà, un lloc on el mercat de fotografies i objectes de dècades passades no és prohibitiu com als Encants de Barcelona. I és que la matèria primera amb què Bobés construeix els seu íntim i trasbalsador espectacle és feta de petits elements que han fet les delícies dels col·leccionistes comuns i corrents: clauers, calendaris, cromos, cupons, segells, fitxes, monedes, insígnies... tot allò que hom acumula al llarg de la vida i que un dia, si no ho ha llençat abans, quan ho retroba -en una capsa de llautó o de sabates- li permet evocar episodis, imatges, emocions que el temps ha evaporat, però que el subtil art escènic de Bobés és capaç de fer reviure amb una intensitat inusitada. Ha passat per diversos Festivals com el Grec, Temporada Alta de Girona, Noves Tendències de Terrassa, Granollers, Barcelona (Mercat, TNC, Hiroshima), i ara recala al FITT Noves Dramatúrgies de Tarragona, en un racó del Teatre Metropol on ara resideix temporalment Sala Trono, organitzadors d'aquest Festival fresc i innovador. Fins dilluns, en sessions diàries a les 12, a les 17 i a les 20h. La música, amb tocadisc i vinils, marca el ritme vertiginós amb què se succeeixen les imatges, les endevinalles, els records, els llamps d'inspiració que electritzen els partícips, tot plegat escandit com en una mesurada partitura que fertilitza prodigiosament la imaginació dels entaulats. L'aclaparadora art de Xavier Bobés, que just ens acaba de sorprendre al Festival Grec  amb un altre trajecte de memòria històrica a través d'andròmines documentals, fa de Cosas que se olvidan fácilmente una experiència que l'espectador no oblidarà mai.

La dramatúrgia catalana passa per un bon moment, ho sap tothom i és profecia. Però cal també cantar les virtuts d'un grup de creadors que estan portant el teatre d'objectes fins a quotes d'expressivitat mai vistes a casa nostra. El cas més conegut és el de l'Agrupación Señor Serrano, però n'hi ha més: David Espinosa i el seu teatre amb joguines, Cabo San Roque i els seus recitals musicals amb objectes reciclats o Xavier Bobés, que després d'haver treballat al Temporada Alta amb un mestre del gènere, Jomi Oligor, torna al seu espectacle 'Cosas que se olvidan fácilmente', una petita i delicada fita del gènere, si és que encara podem parlar de fronteres escèniques.Fins ara els espectacles de Bobés havien transitat entre la patologia diogenica, la manipulació subtil a tocar de la prestidigitació i una estètica onírica molt prop del malson obsessiu. 'El rey de la soledad', 'A taula' i 'Insomni' eren grans propostes que van passar quasi desapercebudes, no per la falta de virtuts com per la por dels programadors envers un teatre que, en realitat, és accessible i a l'abast de quasi tots els públics. Com tants altres, a Bobés no li queda una altra que actuar lluny de casa(...)

Insòlita introspecció (29/12/2016)De vegades, el veritable artista oculta el seu rostre en la discreció. Una raresa en els nostres dies, tan abocats com estan a l'estridència fàcil, a la vacuïtat i a l'exageració. És obvi que la vida artística d'aquests virtuosos circula per una via paral·lela a la del soroll mediàtic, perquè el seu és un altre ritme, un ritme que es capbussa en la introspecció, al caire d'un altre sentit. Parlo d'artistes autèntics com Xavier Bobés, un mag dels petits escenaris, de creadors que sovint ballen a la corda fluixa, personalitats complexes que sedueixen i fascinen per fer rellevant el seu imaginari superb i misteriós. Parlo d'il·luminar la foscor, com ho fa aquest petit gran espectacle anomenat: Cosas que se olvidan fácilmente.Xavier Bobés no només és un creador sorprenent, sinó que manté intacta la capacitat per reinventar-se. Les seves idees són autèntiques troballes escèniques. És per això que els seus espectacles queden fixats a la memòria. Penso en aquella primera revelació anomenada El cap als núvols, penso en Duet, en El rei de la soledat, en A taula, penso en l'inquietant i pertorbador món d'Insomni o en l'indefinible Monstres, fet amb materials de costura utilitzats com a instruments quirúrgics. Xavier Bobés torna a deixar-nos bocabadats amb Cosas que se olvidan fácilmente, una peça extraordinària, una virtuosa reconstrucció fabulada del passat que sorgeix quan l’artista s’adona que comença a tenir problemes de memòria. Cosas que se olvidan fácilmente és un espectacle fotogràfic i objectual en sentit ampli, un espai participatiu per recuperar records i transformar-los. Com? Inventant-ne de nous. De fet, és una sessió teatral insòlita, no veureu res d'igual, amb sentit històric i plena de sensacions, molt propera. Un joc escènic saturat d'humor, delicadesa i sentit, només per a 5 espectadors, on el propi Xavier, transfigurat en un mag del sortilegi, i lliurant el so de la seva pròpia veu, evoca un admirable relat històric col·lectiu, el del propi espectador. Un viatge interior a través dels sentits cap aquell temps passat que ens ha configurat. Penso que mai haureu vist res de semblant, d'una imaginació i senzillesa comparables. És una meravella!------------------------------------------------------------------------Crònica d’un temps o objectes en la memòria 4/7/2015Pocs artistes tenen la capacitat d'haver desplegat un imaginari visual i sonor tan ric i potent com Xavi Bobés (Playground). El seu univers particular estètic provoca sovint vertader estupor. Sorprèn moltíssim topar-se amb aquest món tan delicat i d’una fosca tan inquietant i alhora lluminosa. La veritat és que quan s’entra en el seu espai particular ja no se’n surt. Passa en qualsevol dels seus espectacles i també, de forma particular, en aquest darrer. Cosas que se olvidan fácilmente és un espectacle sorprenent i brillant, un camí per penetrar en l’estrany món de la memòria, de la imaginació i de la infància. Un viatge interior, cap endins, cap aquell temps històric i personal que ens ha configurat irremeiablement. Un temps memorístic que recorre espais revelant la possibilitat de reconquerir vides passades o d’inventar-ne de noves, de renéixer en els buits mentals més significatius. Cosas que se olvidan fácilmente ens fa reviure i tastar l’oblit, però també és la possibilitat d’una nova llum. Commemoració que esdevé el relat de la pròpia vida, una senda visual i sonora per allò que, d’alguna manera, ens ha modelat l’esperit i la vida. Aquest, però, és un espectacle atípic i molt particular. Per a cada sessió només hi ha lloc per a cinc persones. Cosas que se olvidan fácilmente és una experiència teatral molt íntima, però també familiar, evocadora i especial, i que viu de complicitats. Es pot veure al Festival Grec, al Mercat de les Flors, tots els divendres, dissabtes i diumenges del mes de juliol, a les 19:30h i a les 22:30h. A la tardor, el podreu veure al Caet, a Terrassa; i també a Girona, al Festival Temporada Alta.