La dramatúrgia catalana passa per un bon moment, ho sap tothom i és
profecia. Però cal també cantar les virtuts d’un grup de creadors que
estan portant el teatre d’objectes fins a quotes d’expressivitat mai
vistes a casa nostra. El cas més conegut és el de l’Agrupación Señor Serrano, però n’hi ha més: David Espinosa i el seu teatre amb joguines, Cabo San Roque
i els seus recitals musicals amb objectes reciclats o Xavier Bobés, que
després d’haver treballat al Temporada Alta amb un mestre del gènere, Jomi Oligor,
torna al seu espectacle ‘Cosas que se olvidan fácilmente’, una petita i
delicada fita del gènere, si és que encara podem parlar de fronteres
escèniques.

Fins ara els espectacles de Bobés havien transitat
entre la patologia diogenica, la manipulació subtil a tocar de la
prestidigitació i una estètica onírica molt prop del malson obsessiu. ‘El rey de la soledad‘, ‘A taula‘ i ‘Insomni‘
eren grans propostes que van passar quasi desapercebudes, no per la
falta de virtuts com per la por dels programadors envers un teatre que,
en realitat, és accessible i a l’abast de quasi tots els públics. Com
tants altres, a Bobés no li queda una altra que actuar lluny de casa

(…)