Entre les preuades perles
que s’han pogut veure -i ho dic molt sincerament- en aquesta brillant 20 edició del Trapezi, em
ve de gust parlar de la perla petrificada que és CorroC, una proposta a cavall entre el teatre, el discurs didàctic
d’una exposició d’art i la manera de fer de la companyia Escarlata Circus (Bet
Miralta i Jordi Aspa), que no ha parat mai, en els seus vora 30 anys de
professió, de buscar nous llenguatges i fusions. Com aquell Pugilatus, la primera -i per ara, única-
peça en quadrilàter de la companyia, que no era un espectacle de boxa encara
que parlava de la lluita per la vida en clau de clown, i que va comptar amb la
complicitat de Piero Steiner  i Andrés
Lima. O quan van sortir amb plomes en una carpa pròpia (Llenties i Marabú); o quan
ens va convidar  a una sopeta inquietant a Devoris Causa. I encara més anteriorment, -quan es
podia fer!-, havien passejat per la Rambla amb animals domesticats. L’Aspa és
especialista en la doma (o ho era, tal com van les circumstàncies) d’aquestes
bestioles, fins i tot havia domat un ànec. Una de les seves gossetes, la Sepik, va sortir a Todo sobre mi madre!

Bé, tot això és per dir
que, abans d’entrar a La Palma (sala polivalent), ja sabia que CorroC no
em deixaria indiferent. La Bet –que es diu Senyoreta Coral- i l’Aspa -el Senyor
Pedro- ens expliquen una història amb un cert misteri. La Coral coneix un home
vell que col·lecciona moltes coses i es queda badant a casa seva, mirant-les molt encuriosida. Un dia, l’home li envia tot
de capses a través del Senyor Pedro, un transportista, que es queda amb ella a
ajudar-la. La Coral s’impressiona amb el contingut i ho col·loca en una sala,
que arregla com una exposició per convidar la gent a visitar-la. El material són pedres en
forma de cor, treballades pacientment per la natura en milions d’anys. Per què
tenen aquesta forma? Què ens volen dir? Què amaguen?  La Coral ens ho va explicant, mentre el Pedro va ficant
cullerada. 

El text és tot un poema que la Bet va desgranant amb accent didàctic
i que és molt ben acceptat i comprès pel públic més petit. I a més, és ple
d’humor. CorroC està construït amb imaginació, poesia i teatre
visual. Les pedres tenen missatges amagats, algunes en forma de cara…  Ens fan meditar sobre l’edat de les pedres: “de
vegades fem molt més cas a uns ossos trobats i les pedres són a la Terra des
del principi dels temps”, diu la Coral. També ens proposa pensar que d’alguna manera l’art neix dels errors, de la imperfecció, de l’anar contra l’establert.

 L’argument l’ha fet la Laura Tejada i gira al voltant dels tres eixos:
pedra-cor-art. I juguen amb la llum i les ombres.  L’Aspa ho descriu com una acció “geocardioteatralcircense per
a 30 persones.” És molt
més, però té sentit que ho expliqui així, perquè probablement lo de 30 persones
és el més rellevant. Volen que tingui un caràcter íntim, que la gent -de
qualsevol edat- s’hi senti implicada i hi participi. 

Escarlata Circus, que foren els
primers directors artístics del Trapezi, hi han portat aquest cop un espectacle seu fet amb el cor. O amb un munt de cors!