Cor de mar

Amb la lectura del bell poema de Rafaele Sarri, "Petita Pàtria (Ombra i Sol)", l'artista algueresa Franca Masu va obrir el seu recital a Litterarum 2017, la Fira d'Espectacles Literaris de Móra d'Ebre.  Sens dubte va ser l'espectacle més esperat i més aplaudit. I és que Franca Masu inspira, remou, commou. La seva veu embolcalla i colpeix dins l'ànima, barreja de força i tendresa, pura potència, ens condueix als racons més íntims de l'existència. És una gran dama de la música mediterrània, de trajectòria indiscutible, i va ser doncs un veritable privilegi poder-la veure a Móra d'Ebre. Amb l'eloqüent títol Cor de mar, Franca Masu va oferir un recull de poemes d'autors de l'Alguer, un pont entre aquesta ciutat de Sardenya i Catalunya.  D'entrada el que ens encurioseix és que allà encara es parli català. Sí. És un català particular, amb vestigis medievals i barreges italianes i sardes, però inexplicablement viu des dels temps de la conquesta de la corona catalano-aragonesa. Això ja és d'una gran bellesa, la llengua. A això hi afegim una bona producció literària en aquesta llengua. Actual. D'una gran qualitat. Posem-hi a més, una gran veu, una enorme sensibilitat en la interpretació, una força potent com té la natura a Sardenya, el sabor d'allò autèntic que transmet Franca Masu, amb uns textos preciosos... el resultat és un espectacle commovedor, que fa aixecar el públic dempeus. Puc dir que molta gent sortia plorant de l'espectacle. De vegades la bellesa fa plorar. I és que la força i la tendresa, la veritat de la Franca Masu van directes a l'ànima. Franca Masu està sempre envoltada de grans músics, com l'acordionista Fausto Beccalossi, un habitual d'Al Di Meola. Aquest cop va presentar Cor de mar acompanyada solament al piano amb la siciliana Sade Mangiaracina. La curiositat és que només havien assajat dos cops. Però la compenetració va ser tal que la Masu es va deixar anar com mai improvisant. Un regal de concert. Caldria veure-la per tots els escenaris catalans. Els poetes i els poemes cantants van ser:  Antoni Ciuffo, Serenada a Tereseta, Desperta-te;  Pinutxa Ginesu, Veu acorada (Sol per a tu); Antoni Arca, Més a prop; Antoni Canu, Amargantango; Rafael Catardi, Cor meu; Pino Piras, Passa JesuCrist, Antonello Colledanchise, La Rosa Blanca; P. Gallo, Lo Nassaiolo. I de la mateixa Franca Masu: Vida i Almablava. Poemes recitats:  Rafael Sari: Petita Patria (Ombra i sol) Rafael Caria : des de Pètals, poema XIII Rafael Caria : des de Pètals, poema V Antoni Coronzu: Angèdras , poema XIII 

Franca Masu té forta personalitat a l'escenari. Sense voler imposar, domina l'espai i els seus moviments de braços captiven l'audiència. Hi ha una expressió concentrada que sap desenvolupar-se sense repetir-se en gestualitat, donant matís a la nota, com acaronant-la. El seu recital, acompanyada al piano, va desgranant poemes dels autors algueresos, principalment. La música evoca a una lírica italiana, amb un cert aire d'espontaneïtat. Si Masu ha musicat els versos per cantar-los posteriorment (com succeeix amb el treball de Mirna Vilasís i Xavi Múrcia, Espero meravelles) després decideix anar més enllà de la mateixa partitura, regalant improvisacions que refilen més enllà de les notes. La ijmatge del poeta ha passat a ser so i, ella li dóna el valor de poder sobrevolar més enllà de tot. Hi ha una erta connexió amb l'espectador perquè es percep com disfruta a escena i amb els versos al faristol. Senzill, directe, sense cap fil argumental més que el plaer de cantar i de dir de manera rimada imatges evocadores d'ahir d'avui i de sempre.