Que el Gran Teatre del Liceu programi per
aquestes festes nadalenques el ballet Coppélia,
és del tot comprensible pel seu contingut adreçat a un públic familiar, però que
el fet de ser representat per  una desconeguda
companyia uruguaiana, el Ballet Sodre,  a
molt ens va fer posar les mans al cap amb el convenciment que a la producció hi
hauria més bona voluntat que qualitat. De totes maneres, no tot  preveia que pogués ser un desastre, doncs al
davant de la companyia hi ha Julio Bocca, el qui ha estat gran figura de la
dansa i que des de fa sis anys assumeix la direcció artística del Ballet Sodre.
 De totes maneres, hi ha molts exemples
que el fet d’haver sigut una estrella de la dansa no comporta ser un bon
director artístic. L’expectativa estava servida.

Però, veient el  primer acte de Coppélia els temors ja van desaparèixer doncs davant teníem en
primer lloc una companyia nombrosa de setanta intèrprets, la majoria d’ells
molts joves; en segon lloc l’escenografia i vestuari no escatimaven recursos, i
per últim i el més important, el nivell artístic de l’elenc és notable i força
homogeni, fet que demostra que el 
treball que desenvolupa Bocca des de fa només sis anys va molt ben
encaminat.

La versió que ofereix la companyia és del  cubà Enrique Martínez, una producció que es
va estrenar el 1968 al Brooklyn Academy of Music i que Bocca coneix molt bé pel
fer d’haver-la ballat en vàries ocasions.  Basada en l’original de 1870 amb coreografia d’Arthur
Saint-Leon, música de Léo Delibes i inspirada en el llibret de Charles Nuitter
sobre en un conte de E.T.A.Hoffmann, Enrique Martínez ha accentuat la part més
teatral, més pantomímica, fet que potencia que l’obra agafi un aire més de
conte, on els personatges posen l’accent en els esdeveniments d’embolics, divertits
i alegres.  Això, i el dinamisme que
agafen les escenes corals,  fa que la
producció transcorri amb gran agilitat i energia, tenint un lloc rellevant la
interpretació que executa l’ Orquestra Simfònica del Liceu sota la direcció
musical de Martín García.

En els rols principals cal destacar la de
Swanilda molt ben interpretat per María Riccetto, tant en la part teatral com
de dansa. La seva expressivitat i la complicitat amb les seves sis amigues
aconsegueixen plegades construir un dels millors fragments  de l’obra.  El brasiler Gustavo Carvalho  interpreta, de forma convincent,  a Franz, el trapella i incondicionat enamorat,
mentre que Daniel Galarraga construeix un Dr. Coppélius entranyable.  Malgrat haver fet una curtíssima aparició en
la masurca, cal destacar al malagueny Ciro Tamayo,  que en properes funcions assumirà el rol principal
de Franz. Atenció a aquest ballarí.