• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Conspiranoia
  • /
  • Teoria i sàtira de l’amistat
CRÍTIQUES
239bf93b4ccd9da22953ac344a0e2c95252c0790
Manuelperezimunoz2 756x756
PER: Manuel Pérez i Muñoz

VALORACIÓ

6

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Teoria i sàtira de l’amistat

Publicat el: 8 de maig de 2024

CRÍTiCA: Conspiranoia

A quests dies que es discuteix tant de notícies falses i enganys mediàtics, arriba a La Villarroel un muntatge sobre la gent que se’ls creu, o almenys aquest és el seu punt de partida. Jordi Casanovas sempre es manté atent per transformar l’actualitat en teatre, ja sigui en clau judicial (Ruz-Bárcenas, el cas La manada a Jauría) o social (el procés retratat a Alguns dies d’ahir). Ara, amb Marc Angelet signa Conspiranoia, obra que també dirigeix i produeix, un divertiment molt contemporani amb una mica del “fang” dels temes difícils.

Comèdia de situació amb picada d’ullet al televisiu Cómo conocí a vuestra madre. Punt de partida amb ganxo: el Roger (Eduard Farelo), el presentador líder del matinal radiofònic, convoca els seus amics perquè la seva dona, la Sònia (Àurea Márquez), s’ha tornat terraplanista. Per fer-la entrar en raó proposa “una intervenció”, una teràpia col·lectiva que, com era d’esperar, surt fatal i desencadena un aquelarre sentimental a quatre bandes en què tots cobren la seva part. Qui esperi una farsa sobre teories de la conspiració o un manual de funcionament d’estafes piramidals s’equivoca, al darrere de l’esquiu títol hi ha una obra sobre la hipocresia i els fràgils vincles de l’amistat (…)

Ritme accelerat gairebé des de les primeres rèpliques, histrionisme per a una única escena de 90 minuts que transcorre entre una escenografia purament funcional. Estructura argumental neta i, potser per això, una mica previsible, amb la tensió dramàtica apuntant alternativament a cada personatge. En la importància del mòbil com a element catalitzador podria recordar Perfectos desconocidos d’Álex de la Iglesia, però com que es resisteix a arribar al paroxisme acaba com un inofensiu repàs dels drames superficials de la classe acomodada. Retorn a la recepta d’Art, de Yasmina Reza, o a la més recent Una teràpia integral, de Cristina Clemente i Angelet, és a dir, comèdia ben cuinada amb una mica de substància que es pot recomanar a un ampli espectre de públic.

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA A EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

CRÍTIQUES RELACIONADES / Conspiranoia

TÍTOL CRÍTiCA: Cal que l’interventor sigui intervingut!

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Massa explicada

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La comèdia del dubte

PER: Alba Cuenca Sánchez
Img 0794 Copia
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El mite de la Terra plana

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat