Soc a Igualada, bressol dels moixiganguers, la colla castellera. Som a la plaça de Cal Font, i el públic fa una rotllana per deixar pas a l’emoció, i per alguns, el patiment. Així és el circ. I així és “Clam” de la cia Fèmut. A “Clam”, alhora que equilibris i risc corporal, hi ha ritual, tradició i dansa. Un preciós i difícil treball corporal, que combina la bellesa amb el perill. En Raimon Mató, la Júlia Clarà Badosa i l’Àfrica Llorens fan equilibris acrobàtics i perxa, en el que podria ser una pista de circ o de ball. Amb risc i coreografies. L’Àfrica ha estat tota la vida enfilant-se amunt, amunt. Ella era castellera dels moixiganguers i ja de petita grimpava castell amunt fins a arribar a coronar-lo i fer l’aleta. Ara, a “Clam”, tots tres reivindiquen el seu lloc, el seu esforç, el seu moviment. “Clam” és un “més difícil encara” en què ells s’animen i encoratgen per dir “Fèmut!”