Projectada al fons de l’escenari, s’alça una
ciutat distòpica, grisa i mecanitzada que uniformitza els individus i els
converteix en peces seriades de la cadena indeturable que la manté activa; un
engranatge precís que batega incansable a un ritme polsant, repetitiu,
asfixiant…

L’esperança, però, també hi té cabuda. I de la
mateixa manera que la irrupció d’un vermell brillant –lluminosa i etèria Nora
Zoller (roda Cyr)– trenca les ombres, també hi haurà qui planti cara a la
rutina i reivindiqui la seva singularitat –Ashley Carr festejant un vestit
lligat al penja-robes–; qui aprofiti les impressionants piles de papers que
omplen la taula per fer-hi malabars; o qui decideixi competir amb els gratacels
i enfilar-se sense xarxa a la corda o al trapezi (Selene Ballesteros-Minguer)
tot desafiant la gravetat.

Exercicis d’equilibrisme acrobàtic amb
banquina (Jonathan Julien) o mà a mà (Colin André-Hériaud, Aaron DeWitt);
filigranes amb el diàbolo (Arata Urawa); evolucions amb la roda alemanya
(Jérémy Vitupier)… són algunes de les especialitats d’aquesta troupe de Montreal que combina la
tècnica més depurada amb una gran sensibilitat artística i plàstica per
configurar un univers poètic i extremament bell en què els ressons de Chaplin (Temps moderns), Fritz Lang (Metropolis) o Terry Gillian (Brazil) hi són prou evidents.

Jeannot Painchaud i Dave St. Pierre (aquest
darrer també a càrrec de les coreografies) dirigeixen amb encert i un gust
exquisit un complet equip creatiu que hi ha deixat empremta i en què figuren
noms tan destacables com Stéfan Boucher (composició musical), Robert Massicotte
(espai escènic, il·lustracions i projeccions) i Nicolas Descôteaux
(il·luminació).

Acurada en tots sentits, la proposta del
Cirque Éloize busca el lligam que uneix els diferents números, encavalca les
entrades i sortides dels artistes –no s’hi veurà cap transició brusca–, descabdella
un fil narratiu atraient i crea una atmosfera que l’embolcalla per aconseguir
una sensació de continuïtat.

Cirkopolis
esdevé, així, una excel·lent proposta familiar que
sorprèn per l’aparent facilitat amb què els artistes executen els seus números
i que admira per la fusió perfecta de les diferents disciplines artístiques que
hi intervenen: circ, teatre, música, dansa contemporània i projeccions.