Lorena Nogal ha estat la ballarina que ha coreografiat una peça breu per alls alumnes de l’institut del Teatre. Ha buscat una peça molt neta, estètica i amb girs que sedueixen tot tipus de públic. És evident que es vulgui trobar referències al KOVA de La Veronal. Hi ha un treball molt net vertical, de braços i rostres neutres, que deriva en un joc de cossos que es creuen a les escales de l’església. I,    mica en mica, ve el cos retratant, frame a frame, el moviment,, un joc molt efectiu, net, que compta amb l’experiència de la ballarina per trencar les direccions i aportar el gir i la sorpresa, des de la pulcritud, amb una música suggerent, que acompanya sense intentar tenyir-ho de cap emoció dramatúrgica. 

El resultat és concís i honest. Ajuda a veure una identitat molt personal de la coreografia de Nogal. Els mitjons no són blancs. Les corbes que persegueix el Kova, es retraten sense la necessitat de contorsionisme. Aquesta proposta, que es ve repetint, els darrers anys (el 2018 amb Joan Català; el 2017, amb Sol Picó) aporta nous llenguatges de la dansa contenporània en els cossos dels alumnes de l’Institut del Teatre (i de Dansa). Una operació que trasllada molt bé els alumnes a les produccions professionals, una feliç troballa…