Iniciativa Sexual Femenina no és un grup d’autoajuda, com alguns cops algú ha pensat quan ha anat als assaigs oberts del Centre Cívic, expliquen. Iniciativa Sexual Femenina es tracta d’una grup en què l’experiència entra per la vena, directament. Sense cap contemplació. Tothom coneix el cos humà però hi ha una notable alliberament (que descol·loca l’audiència) quan algú decideix treure’s les calces i seguir ballant i fregant-se amb les altres. Passa a l’escenari però és  una pràctica interna, que només busca seduir la companya. Les incitacions als tocaments, que podrien ser preses com una pràctica pornogràfica, d’incitació al sexe a un tercer, en aquesta peça es clou sobre sí mateixes. Són elles que proven, s’experimenten i comparteixen dolor i plaer a cops. I, amb la imprescindible acompanyament de les gotes d’humor, tot ballant música folklòrica enfundades en unes mitges que també empresona els avantbraços.

Catalina és un pretext que es dibuixa per moments, com una noia que vol compartir llit amb un xicot i aquest, es queda en un estadi més intel·lectual (trencant el tòpic). Ella té la incongruència de voler sexe tot i haver de fer de cangur d’una nena que té el mateix nom que ella i que el “bar de la esquina”, on es troben. Com un joc de nines russes en què cal imaginar si tot és una metàfora de les seves pors més infantils o una peripècia ben patètica.  Elles, tres, es mouen amb un desgast físic que les deixa sense aire. Ballant punk i heavy. O, en els moments més íntims, llepant-se cabells, mossegant-se parts molsudes del cos, petonejant-se o pessigant-se. Exploren parts erògenes amb desinhibició davant del públic, com ben bé anuncia el nom de la companyia. No hi ha la sensació de la degradació personal de Porn is on però tampoc la reclamació d’una sexualitat dels cossos que no corresponen a la convenció social com a Fuck in progress. És l’antítesi a  Lo.li.ta-La mort de La Taimada. Perquè en aquell primer quadre, inspirant-se en la novel·la de Vladimir Nabókov, la ingenuïtat era absorbent, malaltissament perversa. I a Catalina no hi ha ingenuïtat, si no ganes d’experimentar.

El moviment zimbrejant dels cossos, per moments violent, fa saltar els visos d’una taula de bar. Tal com sona. No és un plaer compartit; és un dolor expressat, una lluita per trencar la moral apresa de la infància. Una necessitat de superar la necessitat del mascle per experimentar plaer.  Elles cavalquen juntes o en solitari. Davant l’astorament del públic que rep la proposta amb la necessària complicitat i respecte cap a les actrius, que es mostren i es demostren militants d’un amor ben lliure.