Tothom té un racó al mapa amb el que identifica la seva infància i adolescència. Pere Riera hi aboca carretades d’extrema nostàlgia en aquest Casa Calores. Hi penja el record dolç de les festes d’estiu a la terrassa de casa a base de Coca-Cola i música dels 80 (i alguna cigarreta amagada sota la rajola de la barana) al costat del dolor de descobrir la duresa de la vida: embarassos no desitjats, infidelitats, obligacions dels fills i de les mares…

La maduresa reforça el tret identitari de la joventut. I si en Ramon era el decidit del grup, és lògic que prengui una decisió que sorprendrà als seus amics (amb els qui ha ballat i jugat al futbol i a la platja i, sobretot, ha tingut les discussions més sagnants). El text el va escriure el 2007, molt abans del seu debut teatral amb el programa T6 (Lluny de Nuuk, 2010). No sabem fins a quin punt s’ha retocat el text, però s’intueix que poc perquè avui la veu en off que embolcalla aquesta mena de dietari té un aire tendre massa literari, que marca una diferència amb la vida intensa de la representació.

Rosa Renom és una mare positiva i soferta, de les que calla i aguanta. I de les que justifica un matrimoni pel naixement del fill. Jordi Boixaderas és el manetes que tot ho resol, que tot ho sap de casa endins, però que calla pel bé del veïnat. Al seu costat, Eudald Font és el fill obedient i estudiós que assaja els primers secrets, els seus primers petons. Emma Arquillué, Júlia Bonjoch i Arnau Comas són els amics inseparables, les parelles d’estiu que mai van acabar de superar el tràngol de les separacions de setembre.

Riera parla d’una casa, la seva, a tocar de la platja. No és pas una segona residència, tot i que segurament la terrassa és aquell espai de llibertat independent de les plantes inferiors (molt més íntima que la que celebrava Vazquez Montalbán a El Piano). De fet, seria una peça ideal per a la programació de Terrats en Cultura. Al cobert, amb la rentadora, s’hi instal·larà un gota a gota pels testos o una antena parabòlica. I es continuarà estenent tovalloles acolorides, carregades de la sal marina, i les camises del pare. Els Amics de les Arts canten Casa en venda, un altre retrat dolç i amarg alhora que sintonitza amb el tendre Casa Calores d’en Riera.