Si al Festival de Peralada hi ha en cartellera Juliet Binoche
cantant Barbara al Grec tenim la Maria Molins amb CabaretA.

La Molins està espléndida en el One Woman Show que protagonza i
canta, balla i recita amb l’aixopluc, això sí, de la Bárbara
Granados, Dick Thern i Miquel Malirach a l escenari, dirigits per
Joan Maria Segura Bernadas.

Avui és el darrer dia per veure-la en acció a la Sala Muntaner
en un espectcle que la Granados i ella mateixa, tot compartit
autoria, han titulat CabaretA.

Insisteixo amb el de One Woman Show car al meu entendre, la Molins
eclipsa la resta en aquest teatre de cabaret que vol recuperar la
Barcelona canalla dels anys 20 i 30.

Transformada la Muntaner en una espècie de cabaret amb tauletes i
llumetes al mig la Molins fins i tot protagonitza escenes de pit i
cuixa i interpel.la els senyors tot cantant una cançoneta sobre les
picora.

El muntatge té referents de dones emblemàtiques com Maria
Aurèlia Capmany, Mary Santpere, Guillermina Motta i Ángel
Pavlovsky. I parla de precarietat, teràpies, gent tòxica,
homosexualitat, gèneres, “el procés” o la hipocresia de
posar-se llacets el dia de la sida o el càncer i no fer res més.

No estalvia crítiques directes als polítics i als seus discursos
a través de la línia telefónica “Aversicueladígame” i té un
record per totes les dones trballadores i sense sou.

Destaca una cançó de bressol tocada amb copes, La Violetera amb
campanetes o Rien de Rien amb theremin, interpretades per Granados on
la besnéta del emblemàtic compositor agafa el protagonisme en una
mostra de virtuositat.

CabaretA uneix una compositora i intèrpret, Bárbara Granados
i una actriu, Maria Molins, amb vint anys de carrera teatral, que
surten dels seus papers habituals en un projecte amb format de teatre
i concert que ja té volada i sembla que gira després del Grec.