Cabaret Trapezi 2025

Amb La Churry com a mestra de cerimònies i un variat repertori de rutines d'alt nivell, el Cabaret de Trapezi 2025 ha estat un dels èxits del festival de Reus. La pallassa barcelonina -Gina Segura quan es lleva el nas vermell- va connectar molt bé amb el públic amb la seva desimboltura, frescor i comicitat. L'artista, que enguany s'ha estrenat amb el col·lectiu de Pallapupas i segueix amb el seu espectacle WooooooW!, va donar molt bon ritme a la gala enllaçant amb dinamisme les rutines. Mentre el Barça es coronava campió de Lliga sobre la gespa de Cornellà, un equip circense de primera, capitanejats per una pallassa, s'alçava amb els aplaudiments d'un públic que abarrotava la gran carpa instal·lada en la plaça d’ Anton Borrell. Al ritme dels músics de Roc Sala Trio, La Churry va començar fent broma sobre la seva exclusió de l'elenc artístic, limitat als acròbates i malabaristes que jugaven amb el risc i la dificultat. “Jo també sé fer coses”, va etzibar i va buscar després el seu moment de glòria amb el repte de llançar-se a volar des d'una escala. Va aparèixer conduint una moto embotida en cuir negre i, fent gala de sex appeal, va triar a cinc homes als quals va examinar els seus bíceps. Havia d'assegurar-se que els seus fornidos braços la recollirien després del vol. I sí, va saltar sobre ells, entre els aplaudiments i els riures d'un públic lliurat. L'argentí Emiliano Alessi va obrir el torn de rutines amb un número molt plàstic de malabars horitzontals. Una vistosa dansa de boles suspeses que l'artista impulsava a gran velocitat. Marica Marinoni, que havia mostrat la seva habilitat sobre una gran estructura en Roue giratoire, va tornar a donar voltes amb la roda Cyr en un original exercici que mostrava la seva conflictiva relació amb l'aparell. El duo Rossoneve va presentar un homenatge al fracàs esquitxant la seva rutina amb caigudes acrobàtiques en la tècnica de mà a mà. La troupe de Tripotes, formada per quatre esplèndis acròbates amb seu a Bèlgica, va disparar l'adrenalina i els ohhhh amb salts increïbles sobre la bàscula. Amb la seva contagiosa energia i espectaculars vols i torres humanes, van triomfar també en la plaça del Mercadal amb el seu Kiss&Fly. En les altures, la parella de Balbál Company (Josefina i Daniel) va captivar amb un extracte del seu espectacle Ninguna palabra, barrejant virtuosisme i sentiments. Fantàstics especialistes del quadre aeri, van pintar d'emoció el relat de dos cossos suspesos en continu risc. Una gran nit d'adrenalina i humor sota la carpa.

Els cabarets del Trapezi sempre destapen personalitats que són eficaços presentadors i, alhora, capaços d'animar la gresca amb una broma enganxadissa. A la clown, La Churry, no li deixaven entrar als camerinos perquè no la consideraven estrella. Com si les pallasses no cotitzessin prou a Hisenda. Doncs ella sola ha instituït, ja, que quan algú del circ vulgui dir "alta distinció, l'internacional", ho faci arquejant l'esquena cap enrere i alçant els braços amb les mans fent el gest de calerons. La presentació és una feina, aparentment molt formal però noms com José Luís Redondo (2023 i 2024), o Alba Sarraute (2019). Qui recorda l'aparició del duet Piero Steiner i la malaguanyada Itziar Castro (2018)? Són només alguns exemples... Deia un actor de Circ Pistoler en la presentació de show cases per a professionals, divendres al matí, que és molt ingrat retallar un espectacle per fer una petita demostració... Efectivament, veient el treball dels artistes de Balbán a la carpa, es comprova que el relat de l'aparcament (Ninguna palabra) era parcial. També Marica Marinoni desplega un equilibri amb la roda Cyr que l'eximeix de l'aparició a Roue giratoire. Tripotes la Compagnie repeteix, (segons expliquen els que han vist la seva actuació al carrer de Kiss& fly) el format de la seva proposta artística. És un exercici de força, humor i alçada. La seva balança apareix d'una bicicleta i serveix d'alçada per saltar i catapultar... Emiliano Alessi desplega molta sinconització amb el número de malabars horitzontals que orbiten pendularment a les fosques. Les boles, fluorescents, transiten entorn de l'acròbata, com si fos el planeta que recull les trajoctóries d'un grapat de satèl·lits. Probablement, no es pot assumir la dificultat perquè les peces no topin entre elles. És un repte que, de fet Oriol Borràs ja va provar a Pròxima Centauri. Per completar l'espectacle hi ha la comicitat en les caigudes del duet Rossoneve en un mà a mà tan estudiat que l'aparent error és, en realitat, l'execució del que hi havia previst. Força, ironia i complicitat. És cert que mai es parla en els cabarets de l'acompanyament musical. Roc Sala Trio va saber respondre a les rèpliques dvertidament enverinades de La Churry, tocar les partitures de les transicions amb eficàcia i, fins i tot, puntualment, posar música en directe en alguns dels números. Molta oïda i saber respondre àgilment a l'imprevist. Al Cabaret no hi falta una tradicional necessitat del públic de deslliurar-se. És un dels secrets més ben guardats, que els artistes reben amb escalf. Aquest any, els números tenen una notable complexitat i s'adapten molt bé entre ells.