Els quadres els va posar, amb el seu vestit geomètric, el mestre de cerimònies. Un carismàtic José Luis Redondo, artista i pallasso multidisciplinari (ha treballat, entre d’altres, amb la companyia eia a ‘La Pranza!’) capaç de provocar les riallades mentre executa equilibris amb una taula, cadires i ampolles de xampany. Va destapar gràcia i risc, amb les seves habilitats i aparents poca traça, convertint-se en el gran protagonista del cabaret –potser la seva presència a pista va ser excessiva-, i va arrodonir la seva aplaudida actuació com una estrella de rock: llançant-se sobre un públic que amb els braços alçats el va transportar uns quants metres. A la funció del divendres es va lesionar durant una acrobàcia, però va aguantar el tipus i va acabar l’espectacle sense que els assistents advertissin el contratemps. La rebotiga dels acròbates és de vegades molt dolorosa.

Va fer broma Redondo comparant-se amb el musculat Antonio Vargas, que amb el tors a l’aire va exhibir pectorals i poderosos bíceps mentre evolucionava a la perxa xinesa. Fou dels més aplaudits de la nit juntament amb el premiat trio holandès Tête-bêche, que signa una excel·lent rutina d’acrobàcies. Especialistes en el mà a mà, van sorprendre amb un molt dinàmic exercici d’excepcional tècnica, amb els porters Wilko i David llançant i alçant (a posicions vertiginoses ‘tête-bêche’) la seva companya Marieka entre l’admiració dels presents.

La nota més poètica i elegant la va posar Camille Judic a les corretges aèries, mentre que Nacho Aparicio, recent diplomat de l’ESAC, va sorprendre submergint el públic en una atmosfera de foscor i tensió combinant dansa i enèrgics i sorollosos espetecs de fuets. Un número curiós i inquietant, acompanyat de música tradicional a càrrec d’un guitarrista xilè. Els Barlou (Set Up) van exercir de mossos de pista afegint comicitat entre la desfilada d’artistes i la música va sonar excel·lent amb la orquestra Boozan Dukes. Finalment, una altra rutina d’alçada: els catalans Adrià Mascarell i Noemí Díaz, PakiPaya (premi Zirkòlica per ‘Toca Toc’), van exhibir la seva perícia i complicitat com a parella i companyia en un quadre aeri molt teatral. Es va fer curt l’esperat cabaret de Trapezi, un clàssic sempre molt demanat i gaudit pel públic del festival.